bisbe
1.
m. REL.
Clergue que ha rebut l'ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l'orde.
Bisbe auxiliar. Bisbe coadjutor.
2.
m.
i
f. REL.
Cap d'una diòcesi de l'església anglicana.
3.
m. ALIM.
Botifarra, curta i grossa, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos (orelles, morro, etc.), sang i greix, i després cuita.
4.
m. ZOOL.
Peix selaci del suborde dels batoïdeus
(Myliobaris bovina),
paregut al milà, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una espècie de visera en forma de mitra.
5.
fer un bisbe
Dir dos persones alhora una mateixa paraula casualment.
6.
saber més que set bisbes
Saber molt; ser experimentat.