boig boja
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Que ha perdut la raó, que patix una malaltia mental.
S'ha tornat boig. S'ha escapat un boig.
b.
adj.
[
hiperb.
]
Estar boig de content. Estar boig per una dona.
c.
tindre una arrel de boig
Mostrar indicis de bogeria.
2.
a.
adj.
[
p. anal.
]
Desenraonat, excessiu, desmesurat.
Tindre una sort boja.
b.
adj.
[
p. anal.
]
Atrotinat, esbojarrat.
Fer el boig.
c.
adj.
[
p. anal.
]
En certes contrades, totxo, fava, càndid.
d.
a la boja
Sense reflexionar, arrauxadament.
e.
de boig
Irreflexivament i barroerament, molt de pressa.
Treballar de boig.
f.
de boig en boig
De manera desassenyada.
g.
fer el boig
Comportar-se desassenyadament.
h.
fer el boig
No funcionar regularment.
3.
adj. MAGNET.
Es diu del dispositiu d'orientació (agulla nàutica, brúixola, etc.) que oscil·la constantment sense assenyalar una direcció determinada.
4.
a.
adj. TECNOL.
Dit d'una peça, una corriola, una roda, etc., que gira independentment de l'arbre sobre el qual va muntada.
b.
adv. TECNOL.
La peça gira boja.