bolet
1.
a.
m. BOT.
Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida gran, mitjana o simplement visible, que representa l'aparell reproductor.
b.
bolet blanc
BOT.
Pebràs.
c.
bolet cabriter
BOT.
Rossinyol.
d.
bolet carner
BOT.
Bolet gran, de la família de les hidnàcies
(Hericium erinaceus),
que es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició.
e.
bolet d'agulles ataronjat
BOT.
(
Hydnellum aurantiacum
).
f.
bolet d'agulles ferrugini
BOT.
Bolet brunenc i suberós (
Hydnellum ferrugineum),
amb agulletes brunes portades per un barret turbinat.
g.
bolet d'agulles
BOT.
Llengua de bou.
h.
bolet d'agulles rufescent
BOT.
Bolet semblant a la llengua de bou
(Hydnum rufescens)
.
i.
bolet d'àlber
BOT.
Pollancró.
j.
bolet d'alzina
BOT.
Flota d'alzina, flota de roure.
k.
bolet de bou
BOT.
Sureny.
l.
bolet de cabra
BOT.
Bolet de la família de les russulàcies
(Lactarius pyrogalus),
de barret d'un gris d'oliva que es fa en avellanedes, rouredes i fagedes.
m.
bolet de camp
(o
de porc
, o
terrolenc
)
BOT.
Camperol.
n.
bolet de castanyer
BOT.
Gírgola de castanyer.
o.
bolet de crosta
BOT.
Bolet de soca (
Ganoderma applanatum)
.
p.
bolet de femer
BOT.
Gènere de bolets de la família de les coprinàcies
(Coprinus sp),
que viuen sobre fem, excrements diversos, fusta podrida, humus, etc.
q.
bolet de femer clapat
BOT.
Varietat de bolet de femer de taques blanques sobre el barret negre
(Coprinus picaceus)
.
r.
bolet de femer micaci
BOT.
Varietat de bolet de femer que forma grups a la vora dels camins i té palletes lluentes sobre el barret
(Coprinus micaceus)
.
s.
bolet de femer prisat
BOT.
Varietat de bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials
(Coprinus plicatilis)
.
t.
bolet de ginesta
BOT.
Bolet de la família de les rodofil·làcies
(Entoloma
[Rhodophyllus]
clypeatum),
semblant al fals carlet, però més menut i de barret més fosc.
u.
bolet de greix
BOT.
Bolet de l'orde de les pezizals
(Gyromitra esculenta),
semblant a la múrgola, de cama groguenca que es fa a la primavera en els boscs de coníferes.
v.
bolet de la palla d'arròs
BOT.
Bolet comestible (
Volvariella volvacea),
de làmines rosades i cama amb una gran volva, que es cultiva sobre palla d'arròs o altres residus agrícoles.
w.
bolet de l'espinacal
BOT.
Gírgola de panical.
x.
bolet de mantellina
BOT.
Cortinari.
y.
bolet de noguer
BOT.
Bolet de soca gros, de la família de les poliporàcies
(Polyporus
[Melanopus]
squamosus),
groguenc i cobert d'esquames de color marró, que parasita fleixs i altres planifolis.
z.
bolet de pi
BOT.
Bolet de la família de les estrofariàcies
(Hypholoma
[Nematoloma]
fasciculare),
de barret d'un groc de sofre i de cama allargada, que es fa sobre soques i arrels podrides.
aa.
bolet de pi rogenc
BOT.
(
Hypholoma sublateritium),
semblant a l'anterior però de barret més gran i rogenc, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis.
ab.
bolet de pila
BOT.
Gírgola de bruc.
ac.
bolet de poll
BOT.
Bolet de soca de la família de les poliporàcies
(Polyporus
[Oxyporus]
populinus),
en forma de mènsula, generalment cobert de molsa, que es fa sobre troncs de pollancres.
ad.
bolet de polla
(o
de pollanc
)
BOT.
Pollancró.
ae.
bolet de rosada
BOT.
Bolet de la família de les tricolomatàcies
(Tricholoma scalpturatum),
semblant al fredolic, que es fa en boscs de roures i alzines.
af.
bolet de roure
BOT.
Flota de roure.
ag.
bolet de Sant Jordi
BOT.
Moixernó.
ah.
bolet de saüquer
BOT.
Orella de Judes.
ai.
bolet de soca
BOT.
Terme que s'aplica genèricament a un bon nombre de basidiomicets que creixen sobre fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
aj.
bolet de soca blanc
BOT.
Bolet de la família de les poliporàcies
(Trametes gibbosa),
vellutat, de carn suberosa i resistent, que es fa en soques de planifolis.
ak.
bolet de soca de colors
BOT.
Bolet de soca zonat.
al.
bolet de soca rosat
BOT.
Terme que s'aplica a diferents bolets, del gènere
Pluteus,
de làmines rosades i cama central, que viuen sobre fusta molt alterada.
am.
bolet de soca rovellat
BOT.
Bolet d'agulles ferrugini.
an.
bolet de soca vellutat
BOT.
Bolet de soca en forma de consola
(Inonotus hispidus),
de color brunenc, cutícula híspida i carn esponjosa.
ao.
bolet de soca zonat
BOT.
Bolet de la família de les poliporàcies
(Coriolus versicolor),
de barret pla i sense cama que es fa en soques i branques mortes de planifolis.
ap.
bolet de socarrada
BOT.
Socarrell.
aq.
bolet de tinta
BOT.
Bolet de la família de les coprinàcies
(Coprinus comatus),
de làmines negres i deliqüescents que es desfan en un líquid negre, considerat un dels millors bolets.
ar.
bolet de tinta tòxic
BOT.
Pixacà.
as.
bolet de vaca
BOT.
Bolet de la família de les cortinariàcies
(Cortinarius fulmineus),
de barret viscós i de cama robusta acabada en un bulb en forma de trompa.
at.
bolet de xop
BOT.
Bolet gran, de la família de les tricolomatàcies
(Clitocyde maxima),
de barret en forma d'embut i de cama grossa, propi de rouredes i fagedes.
au.
bolet d'esca
BOT.
Bolet lignícola de la família de les poliporàcies
(Fomes fomentarius),
de color de caoba i suberós, que es fa en roures, fajos, pollancres i altres arbres de fulla plana i amb el qual es preparava l'esca.
av.
bolet d'esca cremat
BOT.
(
Bjerkandera adusta
).
aw.
bolet d'esca de bedoll
BOT.
Bolet de grans dimensions
(Piptoporus betulinus),
que es fa sobre els troncs morts dels bedolls.
ax.
bolet d'esca de verger
BOT.
(
Phellinus tuberculosus o pomaceus)
.
ay.
bolet d'esca negre
BOT.
(
Phellinus igniarius)
.
az.
bolet d'esquirol
BOT.
Bolet comestible vernal
(Hygrophorus marzuolus),
de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut, de color de pissarra.
ba.
bolet d'oliu
BOT.
Bolet de la família de les tricolomatàcies
(Pleurotus olearius),
de barret de color groc de safrà o carabassa, metzinós, que pot ser confós amb el rossinyol.
bb.
bolet d'om
BOT.
Companyol d'om.
bc.
bolet d'or
BOT.
Reig.
bd.
bolet d'orella
BOT.
Gírgola.
be.
bolet d'ou
BOT.
Ou de reig.
bf.
bolet d'ovella
BOT.
Molleric granellut.
bg.
bolet lletereser
BOT.
Rovelló de cabra.
bh.
bolet pebrer
BOT.
Pebràs lleter.
2.
m. pl. BOT.
En sentit general, fongs.
3.
m.
Dit d'una persona molt menuda.
4.
a.
m.
Barret tou, redó.
b.
estar tocat del bolet
[
pop.
]
No tindre el cap prou sa.
5.
m.
[
pop.
]
Colp donat al cap d'algú amb la mà.
6.
m. TÈXTIL
Crosta de matèria gomosa que es forma a les troques de seda greja en els punts de contacte amb els braços de l'aspi i que dificulta la torsió del fil.
7.
àncora de bolet
MAR.
Àncora desproveïda d'ungles i de braços que es clava en el fons de la mar
per mitjà d'
un casquet esfèric.
8.
fer bolet
SURO
Eixamplar-se el cap d'un trefí, quan és de bona qualitat, en eixir de la botella.