caiguda
1.
a.
f.
Acció de caure.
b.
a la caiguda de la fulla
En l'època en què cau la fulla, a la tardor.
c.
a la caiguda del sol
A la posta del sol.
d.
caiguda dirigida
FOREST
Acció d'abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada.
e.
caiguda lliure d'un cos
Caiguda d'un objecte sotmés exclusivament a l'acció de la gravetat i a la resistència de l'aire.
2.
a.
f.
[
p. anal.
]
Acció d'inclinar-se.
b.
f.
[
p. anal.
]
MAR.
Inclinació dels pals d'una embarcació, mesurada per la distància horitzontal entre el peu del pal i la vertical de l'extrem superior.
c.
tindre
(una cosa)
la caiguda a la dreta
Estar inclinada cap a la dreta.
3.
f.
Part que penja d'una peça de tela, d'unes tovalles, etc.
4.
a.
f.
[
fig.
]
Fet de passar a una situació pitjor, especialment quan l'anterior situació era preeminent.
La caiguda d'una empresa. La caiguda d'una diva.
b.
f.
[
fig.
i
p. anal.
]
Una persona que va tindre una caiguda.
c.
f.
Rendició d'una plaça forta.
La caiguda de Cartago.
d.
anar de caiguda
Estar en decadència.
5.
f. LING.
Fenomen de desaparició històrica d'un fonema sense influir en la naturalesa fonètica dels seus veïns.
6.
caiguda de potencial
(o
de tensió
)
ELECTR.
Diferència de potencial entre dos punts d'un circuit, produïda pel pas d'un corrent elèctric a través d'un element disposat entre estos dos punts.