canal (Diccionari)

canal
1. a. m. ENG. Obra destinada a conduir masses d'aigua derivades de rius, de torrents, de llacs naturals i artificials o d'aigües subterrànies.
b. m. ENG./NÀUT. Via navegable construïda generalment per excavació del terreny i posteriorment oberta a la navegació gràcies a treballs de dragatge.
c. m. ENG./PESCA Estretall artificial fet en un riu per a facilitar-hi la pesca.
2. m. GEOL./OCEANOGR. Braç de mar entre dos illes o entre una illa i el continent. El canal de la Mànega.
3. a. m. ANAT. En un organisme, conducte que conté o per on circulen substàncies líquides o semilíquides.
b. canal alimentari ANAT. Tub digestiu.
c. canal digestiu ANAT. Tub digestiu.
d. canal medul·lar ANAT. Canal que conté la medul·la de certs vegetals.
e. canal vertebral ANAT. Canal que conté la medul·la espinal.
4. a. m. [ fig. ] Agent, mitjà o via de transmissió.
b. m. ELECTROAC. Cada una de les dos vies de transmissió del programa que determine l'efecte estereofònic.
c. m. INFORM. Conjunt de dispositius que intervenen en la transmissió de dades d'una estació terminal a una altra.
d. m. AUDIOVIS. Banda de freqüències d'una transmissió.
e. m. TELECOM. Conjunt d'elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
5. a. f. CONSTR./TECNOL. Conducte estret i allargat, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del molí, del safareig.
b. f. [ esp. ] CONSTR./TECNOL. Conducte obert, de secció semicircular, que servix per a arreplegar l'aigua de la teulada.
c. f. CONSTR./TECNOL. Cada una de les teules posades, en una teulada, amb la cara còncava per amunt.
d. f. CONSTR./TECNOL. Cada un dels solcs formats per les dites teules, per on s'escorre l'aigua que cau damunt de la teulada.
e. anar com una canal Tindre hemorràgia o diarrea molt abundant.
f. canal de colada CONSTR./TECNOL. Conducte per on arriba el metall fos al motle.
6. a. f. GEOL. Plana llarga i estreta entre dos serralades.
b. f. GEOL. Fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d'una cinglera.
7. a. f. Estria, solc. L'erosió de la pluja ha fet canals sobre la pedra.
b. f. Plec de la roba.
c. f. ANAT. Solc que presenta un os o una altra estructura anatòmica.
d. f. ANAT. Cavitat allargada.
e. f. GRÀF. Tall còncau de la part de davant dels llibres de llom arredonit oposada al llom.
f. f. MAR. Part de l'arbre d'una barca que va des del banc d'arborar fins a la metxa.
g. obrir en canal Obrir (un animal, una persona) de dalt a baix.
8. f. TÈXTIL El cànem millor i més llarg.

canal (Traducció Valencià-Castellà)

canal m. 1. canal, canalón. Els alpinistes hagueren de travessar la canal. ® Los alpinistas tuvieron que atravesar la cañada. La canal arreplega l'aigua. ® El canalón recoge el agua.
2. anar com una canal irse (o estar ) de vareta (uno).
3. canal de colada canal de colada.
4. canal digestiu canal digestivo.
5. canal medul·lar canal medular.
6. canal vertebral canal vertebral.
7. obrir en canal abrir en canal.

canal (Traducció Castellà-Valencià)

canal m. 1. [ paso entre dos mares // de riego // en anatomia // de televisión o radio ] canal, canaló, davallador.
2. abrir en canal obrir en canal.
3. canal (o acequia ) principal rec major.
4. canal alimenticio canal alimentari.
5. canal de colada canal de colada.
6. canal digestivo canal digestiu.
7. canal medular canal medul·lar.
8. canal vertebral canal vertebral.
9. en canal (una res) en còrpora, en corpenta.

cañal (Traducció Castellà-Valencià)

cañal m. canyar, cana.

Et pot interessar