cel (Diccionari)

cel
1. a. m. Part de l'espai que apareix com una volta sobre la Terra circumscrita per l'horitzó. Cel blau, clar, net. Cel boirós, núvol, tapat. Cel rogent.
b. a cel obert A ple aire.
c. cel a borreguets, aigua a canterets (o neu a cabassets ) Expressió per a indicar que la presència de núvols que s'assemblen a borreguets és indici de pluja forta o molta neu.
d. escopir al cel Usar contra algú mitjans que es giren contra un mateix.
e. la volta del cel El firmament.
f. posar (algú) fins al cel Lloar-lo en excés.
g. prendre el cel amb les dents Irritar-se fortament.
h. voler tocar (o agarrar ) el cel amb la mà Pretendre coses impossibles.
2. a. m. Espai que envolta la Terra poblat pel Sol, la Lluna i les estreles. El cel d'estiu.
b. color de cel Blau clar. Uns ulls de color de cel.
3. m. Reunió d'esferes cristal·lines concèntriques a la Terra on, segons els antics, es movien les estreles i cada una d'estes esferes. El cel de Júpiter. El sèptim cel.
4. a. m. REL. Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
b. m. Déu mateix. El cel decidirà.
c. al cel siga Fórmula de pregar pels difunts. Ton pare, que al cel siga, era molt amic meu.
d. anar al cel amb cotxe Voler-ho tot massa fàcil.
e. anar-se'n al cel Fracassar, dissoldre's, una empresa, una societat.
f. baixar del cel Ocórrer impensadament, un fet favorable.
g. estar al cel de les oques No atendre, badar.
h. guanyar-se el cel (o la glòria del cel ) Patir amb resignació les penes, els treballs, etc.
i. pujar-se'n al cel Morir.
j. remoure cel i terra Fer tots els esforços imaginables per a obtindre una cosa.
k. sentir-se al sèptim cel Gaudir.
l. ser (o estar ) al cel Ser feliç.
m. vore el cel obert Presentar-se una avinentesa favorable per a assolir allò que ens proposem.
5. a. m. Part superior de certs objectes, de certes construccions, etc., comparable a la volta del cel. El cel d'un llit.
b. cel de la boca El paladar dur.
c. cel ras CONSTR. Revestiment d'un sostre que amaga els elements estructurals o determinades instal·lacions.
6. m. PESCA Ormeig consistent en un cércol que fa d'armadura d'una bossa cònica de xàrcia llastada amb una bola de plom.

cel (Traducció Valencià-Castellà)

cel m. 1. cela ( f. ), cielo.
2. [fracasar] anar-se'n al cel irse al agua.
3. a cel obert a cielo abierto.
4. al cel siga que Dios le tenga en su santa gloria.
5. anar al cel amb cotxe
6. baixar del cel bajado (o llovido ) del cielo.
7. cel a borreguets, aigua a canterets (o neu a cabassets )
8. cel de la boca cielo de la boca.
9. cel ras cielo raso, cielo raso.
10. color de cel
11. escopir al cel escupir (alguien) al cielo.
12. estar al cel de les oques estar en la higuera.
13. guanyar-se el cel (o la glòria del cel ) ganar el cielo.
14. la volta del cel bóveda celeste.
15. posar (algú) fins al cel poner en el cielo (o los cielos ) (a una persona o cosa).
16. prendre el cel amb les dents coger el cielo con las manos.
17. pujar-se'n al cel irse de este mundo.
18. remoure cel i terra mover cielo y tierra.
19. sentir-se al sèptim cel en el séptimo cielo.
20. ser (o estar ) al cel estar en el cielo (o en la gloria ).
21. voler tocar (o agarrar ) el cel amb la mà pedir peras al olmo.
22. vore el cel obert ver el cielo abierto.

Et pot interessar