clavilla
1.
a.
f.
Tros de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cònic que es clava en un forat fet en un objecte.
b.
f. ELECTROT.
Peça aïllant amovible, amb un contacte metàl·lic o uns quants que poden ser introduïts en els alvèols d'una presa de corrent a fi d'establir una connexió elèctrica.
c.
f. MAR.
Xicoteta barra de ferro, de bronze o de fusta que, posada en un dels forats del claviller d'una embarcació, servix per a lligar-hi un cap.
d.
f. MÚS.
Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta, de metall o de marfil, en la qual són caragolades les cordes, amb la finalitat d'estirar-les o d'afluixar-les i de deixar-les subjectes en l'afinació volguda.
e.
f. TECNOL.
Peça cilíndrica o lleugerament cònica que s'utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per a immobilitzar en sentit transversal dos o més peces superposades.
2.
f. ANAT.
Turmell.