coneixença
1.
a.
f.
Efecte de conéixer.
b.
tindre coneixença de
Estar informat d'un fet.
c.
vindre
(o
arribar,
o
pervindre
)
a coneixença de
Informar-se, tindre notícia, d'un fet.
2.
f. pl.
Allò que és conegut, sabut, racionalment.
Té unes coneixences universals. L'estat de les nostres coneixences pot ampliar-se.
3.
a.
f.
Relació, tracte, entre persones.
Es coneixen de fa temps, però tenen poca coneixença.
b.
fer coneixença amb
(o
fer la coneixença de
)
Fer-se, algú, conegut d'algú altre.
c.
posar en coneixença
Posar, fer entrar, en relació una persona amb una altra.
d.
ser
(algú)
de la coneixença de
Ser conegut d'algú altre.
e.
tindre coneixença amb
Tindre o haver tingut relació, tracte, una persona amb una altra.
4.
f.
Conegut, persona amb la qual es té o s'ha tingut tracte.
Té algunes coneixences en la ciutat. Li agrada fer noves coneixences.
5.
coneixença carnal
Relació sexual.