confessar
1.
a.
v. tr.
Reconéixer o declarar (un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets).
Confessar un delicte.
b.
v. pron.
El reu s'ha confessat culpable.
c.
v. intr. abs.
L'acusat va confessar a les poques hores.
2.
a.
v. tr.
Reconéixer o declarar (els pecats propis) voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l'absolució.
Confessar els pecats.
b.
v. pron.
Confessar-se d'un pecat.
c.
v. tr. abs.
Sabent que es moria, va demanar un capellà per confessar.
3.
a.
v. tr.
Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència.
El capellà va confessar el moribund.
b.
v. tr. abs.
Un sacerdot que no confessa mai.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Arrancar (un secret) a algú.
4.
v. pron.
[
iròn.
]
Parlar-se en veu baixa, explicar-se secrets.
Ja estan confessant-se.
5.
v. tr.
Declarar públicament, proclamar (les creences pròpies).
Confessar la ideologia.
6.
confessar
(o
cantar
)
de ple
(o
de pla
)
Declarar una cosa sense amagar-ne res.
A la fi va confessar de ple.