derivar
1.
a.
v. intr. GEOL.
Eixir del seu llit, l'aigua d'un corrent, per a prendre una altra direcció.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Tindre l'origen.
Els plàstics deriven del petroli. La meua infelicitat deriva de la seua desaparició.
2.
v. tr.
Fer eixir del seu llit (l'aigua d'un corrent) per donar-li una altra direcció.
Derivar les aigües de l'embassament per a produir electricitat.
3.
a.
v. tr. LING.
Formar (noves paraules) a partir d'unes altres, anomenades
primitives.
b.
v. pron. LING.
'Blader' es deriva de 'blat'.
4.
a.
v. tr. MAT.
Deduir (una funció) d'una altra segons una llei fixa, especialment de la funció dita
derivada.
b.
v. pron. MAT.
L'àrea es deriva del radi.
5.
v. intr. NÀUT.
Anar a la deriva.
6.
a.
v. tr. QUÍM.
Obtindre (una substància) d'una altra per substitució real o teòrica.
b.
v. pron. QUÍM.
Els sulfats es deriven de l'àcid sulfúric.