descarregar
1.
a.
v. tr.
Deslliurar d'una càrrega.
En arribar a casa he descarregat totes les compres.
b.
v. tr. abs.
Han ajudat el carreter a descarregar.
c.
v. pron.
Descarregar-se un pes.
d.
v. tr.
[
p. ext.
]
Descarregar tota la força contra algú.
e.
v. tr.
[
p. ext.
]
Descarregar les ires, la ràbia, la fúria.
f.
v. tr. ARM.
Disparar o llevar la càrrega (d'una arma carregada).
g.
v. tr. ELECTR./ELECTROT.
Fer perdre càrrega (d'un acumulador, una línia, una instal·lació).
h.
v. pron. ELECTR.
Descarregar-se una bateria.
i.
v. tr.
Llevar la borra depositada en les guarnicions (d'una carda) per mitjà del desborrador.
j.
descarregar el ventre
(o
l'estómac
)
Defecar.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Deslliurar d'una obligació.
Descarregar d'un compromís.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Descarregar-se de treball quan se'n fa en excés.
c.
descarregar el cor
Deixar desbordar, algú, els seus sentiments.
d.
descarregar la consciència
Confessar-se.
3.
a.
v. tr.
Llevar (càrrega).
Descarregar els mobles del camió.
b.
v. tr. abs.
L'avió ja ha descarregat.
c.
v. pron.
Descarregar-se un sac de l'esquena.
d.
descarregar els núvols
Ploure abundantment.
4.
v. tr. TÈXTIL
Perdre, una roba, una part (del color) quan es llava perquè el colorant s'hi ha fixat d'una manera insuficient.