descol·locar (Diccionari)

descol·locar
1. v. tr. Traure (algú o alguna cosa) del lloc on estava col·locat.
2. v. pron. Deixar algú el lloc on estava col·locat, el lloc que ha d'ocupar en un arrengament.

descol·locar (Traducció Valencià-Castellà)

descol·locar v. tr. descolocar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb descol·locar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
descol·locar






Participi
descol·locat
descol·locada
descol·locats
descol·locades



Gerundi
descol·locant






INDICATIU
Present
(jo) descol·loque
(tu) descol·loques
(ell/ella/vosté) descol·loca
(nosaltres) descol·loquem
(vosaltres) descol·loqueu
(ells/elles/vostés) descol·loquen

Perfet
(jo) he descol·locat
(tu) has descol·locat
(ell/ella/vosté) ha descol·locat
(nosaltres) hem descol·locat
(vosaltres) heu descol·locat
(ells/elles/vostés) han descol·locat

Passat simple
(jo) descol·loquí
(tu) descol·locares
(ell/ella/vosté) descol·locà
(nosaltres) descol·locàrem
(vosaltres) descol·locàreu
(ells/elles/vostés) descol·locaren

Passat perifràstic
(jo) vaig descol·locar
(tu) vas (o vares) descol·locar
(ell/ella/vosté) va descol·locar
(nosaltres) vam (o vàrem) descol·locar
(vosaltres) vau (o vàreu) descol·locar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) descol·locar

Imperfet
(jo) descol·locava
(tu) descol·locaves
(ell/ella/vosté) descol·locava
(nosaltres) descol·locàvem
(vosaltres) descol·locàveu
(ells/elles/vostés) descol·locaven

Plusquamperfet
(jo) havia descol·locat
(tu) havies descol·locat
(ell/ella/vosté) havia descol·locat
(nosaltres) havíem descol·locat
(vosaltres) havíeu descol·locat
(ells/elles/vostés) havien descol·locat

Passat anterior
(jo) haguí descol·locat
(tu) hagueres descol·locat
(ell/ella/vosté) hagué descol·locat
(nosaltres) haguérem descol·locat
(vosaltres) haguéreu descol·locat
(ells/elles/vostés) hagueren descol·locat

Futur
(jo) descol·locaré
(tu) descol·locaràs
(ell/ella/vosté) descol·locarà
(nosaltres) descol·locarem
(vosaltres) descol·locareu
(ells/elles/vostés) descol·locaran

Futur perfet
(jo) hauré descol·locat
(tu) hauràs descol·locat
(ell/ella/vosté) haurà descol·locat
(nosaltres) haurem descol·locat
(vosaltres) haureu descol·locat
(ells/elles/vostés) hauran descol·locat

Condicional
(jo) descol·locaria
(tu) descol·locaries
(ell/ella/vosté) descol·locaria
(nosaltres) descol·locaríem
(vosaltres) descol·locaríeu
(ells/elles/vostés) descol·locarien

Condicional perfet
(jo) hauria descol·locat
(tu) hauries descol·locat
(ell/ella/vosté) hauria descol·locat
(nosaltres) hauríem descol·locat
(vosaltres) hauríeu descol·locat
(ells/elles/vostés) haurien descol·locat

SUBJUNTIU
Present
(jo) descol·loque
(tu) descol·loques
(ell/ella/vosté) descol·loque
(nosaltres) descol·loquem
(vosaltres) descol·loqueu
(ells/elles/vostés) descol·loquen

Perfet
(jo) haja descol·locat
(tu) hages descol·locat
(ell/ella/vosté) haja descol·locat
(nosaltres) hàgem descol·locat
(vosaltres) hàgeu descol·locat
(ells/elles/vostés) hagen descol·locat

Imperfet
(jo) descol·locara
(tu) descol·locares
(ell/ella/vosté) descol·locara
(nosaltres) descol·locàrem
(vosaltres) descol·locàreu
(ells/elles/vostés) descol·locaren

Plusquamperfet
(jo) haguera descol·locat
(tu) hagueres descol·locat
(ell/ella/vosté) haguera descol·locat
(nosaltres) haguérem descol·locat
(vosaltres) haguéreu descol·locat
(ells/elles/vostés) hagueren descol·locat

IMPERATIU
Present

descol·loca (tu)
descol·loque (ell/ella/vosté)
descol·loquem (nosaltres)
descol·loqueu (vosaltres)
descol·loquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar