desfigurar (Diccionari)

desfigurar
1. a. v. tr. Alterar profundament l'exterior, especialment les faccions, (d'algú). L'accident l'ha desfigurada. La infecció de queixals li ha desfigurat la cara.
b. v. tr. [ fig. ] La desesperació li ha desfigurat el caràcter.
2. a. v. tr. [ p. ext. ] Alterar els trets principals (d'una cosa). L'erosió ha desfigurat la fatxada de l'església.
b. v. tr. [ p. ext. ] Tergiversar. Este noticiari desfigura la informació.
3. v. pron. Alterar-se-li, a algú, l'exterior, les faccions o els trets principals, a alguna cosa. Amb el pas del temps ens desfigurem.

desfigurar (Traducció Valencià-Castellà)

desfigurar v. tr. desfigurar.

desfigurar (Traducció Castellà-Valencià)

desfigurar v. tr. desfigurar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desfigurar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desfigurar






Participi
desfigurat
desfigurada
desfigurats
desfigurades



Gerundi
desfigurant






INDICATIU
Present
(jo) desfigure
(tu) desfigures
(ell/ella/vosté) desfigura
(nosaltres) desfigurem
(vosaltres) desfigureu
(ells/elles/vostés) desfiguren

Perfet
(jo) he desfigurat
(tu) has desfigurat
(ell/ella/vosté) ha desfigurat
(nosaltres) hem desfigurat
(vosaltres) heu desfigurat
(ells/elles/vostés) han desfigurat

Passat simple
(jo) desfigurí
(tu) desfigurares
(ell/ella/vosté) desfigurà
(nosaltres) desfiguràrem
(vosaltres) desfiguràreu
(ells/elles/vostés) desfiguraren

Passat perifràstic
(jo) vaig desfigurar
(tu) vas (o vares) desfigurar
(ell/ella/vosté) va desfigurar
(nosaltres) vam (o vàrem) desfigurar
(vosaltres) vau (o vàreu) desfigurar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desfigurar

Imperfet
(jo) desfigurava
(tu) desfiguraves
(ell/ella/vosté) desfigurava
(nosaltres) desfiguràvem
(vosaltres) desfiguràveu
(ells/elles/vostés) desfiguraven

Plusquamperfet
(jo) havia desfigurat
(tu) havies desfigurat
(ell/ella/vosté) havia desfigurat
(nosaltres) havíem desfigurat
(vosaltres) havíeu desfigurat
(ells/elles/vostés) havien desfigurat

Passat anterior
(jo) haguí desfigurat
(tu) hagueres desfigurat
(ell/ella/vosté) hagué desfigurat
(nosaltres) haguérem desfigurat
(vosaltres) haguéreu desfigurat
(ells/elles/vostés) hagueren desfigurat

Futur
(jo) desfiguraré
(tu) desfiguraràs
(ell/ella/vosté) desfigurarà
(nosaltres) desfigurarem
(vosaltres) desfigurareu
(ells/elles/vostés) desfiguraran

Futur perfet
(jo) hauré desfigurat
(tu) hauràs desfigurat
(ell/ella/vosté) haurà desfigurat
(nosaltres) haurem desfigurat
(vosaltres) haureu desfigurat
(ells/elles/vostés) hauran desfigurat

Condicional
(jo) desfiguraria
(tu) desfiguraries
(ell/ella/vosté) desfiguraria
(nosaltres) desfiguraríem
(vosaltres) desfiguraríeu
(ells/elles/vostés) desfigurarien

Condicional perfet
(jo) hauria desfigurat
(tu) hauries desfigurat
(ell/ella/vosté) hauria desfigurat
(nosaltres) hauríem desfigurat
(vosaltres) hauríeu desfigurat
(ells/elles/vostés) haurien desfigurat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desfigure
(tu) desfigures
(ell/ella/vosté) desfigure
(nosaltres) desfigurem
(vosaltres) desfigureu
(ells/elles/vostés) desfiguren

Perfet
(jo) haja desfigurat
(tu) hages desfigurat
(ell/ella/vosté) haja desfigurat
(nosaltres) hàgem desfigurat
(vosaltres) hàgeu desfigurat
(ells/elles/vostés) hagen desfigurat

Imperfet
(jo) desfigurara
(tu) desfigurares
(ell/ella/vosté) desfigurara
(nosaltres) desfiguràrem
(vosaltres) desfiguràreu
(ells/elles/vostés) desfiguraren

Plusquamperfet
(jo) haguera desfigurat
(tu) hagueres desfigurat
(ell/ella/vosté) haguera desfigurat
(nosaltres) haguérem desfigurat
(vosaltres) haguéreu desfigurat
(ells/elles/vostés) hagueren desfigurat

IMPERATIU
Present

desfigura (tu)
desfigure (ell/ella/vosté)
desfigurem (nosaltres)
desfigureu (vosaltres)
desfiguren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desfigurar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desfigurar






Participio
desfigurado
desfigurada
desfigurados
desfiguradas



Gerundio
desfigurando






INDICATIVO
Presente
(yo) desfiguro
(tu) desfiguras
(el/ella/Ud.) desfigura
(nosotros) desfiguramos
(vosotros) desfiguráis
(ellos/ellas/Uds.) desfiguran

Pretérito perfecto simple
(yo) desfiguré
(tu) desfiguraste
(el/ella/Ud.) desfiguró
(nosotros) desfiguramos
(vosotros) desfigurasteis
(ellos/ellas/Uds.) desfiguraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desfigurado
(tu) has desfigurado
(el/ella/Ud.) ha desfigurado
(nosotros) hemos desfigurado
(vosotros) habéis desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) han desfigurado

Pretérito imperfecto
(yo) desfiguraba
(tu) desfigurabas
(el/ella/Ud.) desfiguraba
(nosotros) desfigurábamos
(vosotros) desfigurabais
(ellos/ellas/Uds.) desfiguraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desfigurado
(tu) habías desfigurado
(el/ella/Ud.) había desfigurado
(nosotros) habíamos desfigurado
(vosotros) habíais desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) habían desfigurado

Pretérito anterior
(yo) hube desfigurado
(tu) hubiste desfigurado
(el/ella/Ud.) hubo desfigurado
(nosotros) hubimos desfigurado
(vosotros) hubisteis desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desfigurado

Futuro simple
(yo) desfiguraré
(tu) desfigurarás
(el/ella/Ud.) desfigurará
(nosotros) desfiguraremos
(vosotros) desfiguraréis
(ellos/ellas/Uds.) desfigurarán

Futuro compuesto
(yo) habré desfigurado
(tu) habrás desfigurado
(el/ella/Ud.) habrá desfigurado
(nosotros) habremos desfigurado
(vosotros) habréis desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desfigurado

Condicional simple
(yo) desfiguraría
(tu) desfigurarías
(el/ella/Ud.) desfiguraría
(nosotros) desfiguraríamos
(vosotros) desfiguraríais
(ellos/ellas/Uds.) desfigurarían

Condicional compuesto
(yo) habría desfigurado
(tu) habrías desfigurado
(el/ella/Ud.) habría desfigurado
(nosotros) habríamos desfigurado
(vosotros) habríais desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desfigurado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desfigure
(tu) desfigures
(el/ella/Ud.) desfigure
(nosotros) desfiguremos
(vosotros) desfiguréis
(ellos/ellas/Uds.) desfiguren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desfigurado
(tu) hayas desfigurado
(el/ella/Ud.) haya desfigurado
(nosotros) hayamos desfigurado
(vosotros) hayáis desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desfigurado

Pretérito imperfecto I
(yo) desfigurara
(tu) desfiguraras
(el/ella/Ud.) desfigurara
(nosotros) desfiguráramos
(vosotros) desfigurarais
(ellos/ellas/Uds.) desfiguraran

Pretérito imperfecto II
(yo) desfigurase
(tu) desfigurases
(el/ella/Ud.) desfigurase
(nosotros) desfigurásemos
(vosotros) desfiguraseis
(ellos/ellas/Uds.) desfigurasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desfigurado
(tu) hubieras desfigurado
(el/ella/Ud.) hubiera desfigurado
(nosotros) hubiéramos desfigurado
(vosotros) hubierais desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desfigurado

Futuro simple
(yo) desfigurare
(tu) desfigurares
(el/ella/Ud.) desfigurare
(nosotros) desfiguráremos
(vosotros) desfigurareis
(ellos/ellas/Uds.) desfiguraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere desfigurado
(tu) hubieres desfigurado
(el/ella/Ud.) hubiere desfigurado
(nosotros) hubiéremos desfigurado
(vosotros) hubiereis desfigurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desfigurado

IMPERATIVO
Presente


desfigure (el/ella/Ud.)
desfiguremos (nosotros)
desfigurad (vosotros)
desfiguren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar