detindre (Diccionari)

detindre
1. v. tr. Impedir anar avant (a algú o a alguna cosa). El detingué la policia.
2. a. v. pron. Cessar de moure's, de prosseguir una acció.
b. v. pron. [ esp. ] Reflexionar abans de fer una cosa. Ens hem detingut en este punt per a tractar-lo a fons.
3. v. tr. Guardar, algú, (alguna cosa) en la seua possessió, mantindre, no deixar perdre. Ha detingut el càrrec de president durant tres legislatures.
4. v. tr. DRET Practicar una detenció.

detindre (Traducció Valencià-Castellà)

detindre v. tr. detener, detentar.

detenir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
detenir






Participi
detingut
detinguda
detinguts
detingudes



Gerundi
detenint






INDICATIU
Present
(jo) detinc
(tu) detens
(ell/ella/vosté) deté
(nosaltres) detenim
(vosaltres) deteniu
(ells/elles/vostés) detenen

Perfet
(jo) he detingut
(tu) has detingut
(ell/ella/vosté) ha detingut
(nosaltres) hem detingut
(vosaltres) heu detingut
(ells/elles/vostés) han detingut

Passat simple
(jo) detinguí
(tu) detingueres
(ell/ella/vosté) detingué
(nosaltres) detinguérem
(vosaltres) detinguéreu
(ells/elles/vostés) detingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig detenir
(tu) vas (o vares) detenir
(ell/ella/vosté) va detenir
(nosaltres) vam (o vàrem) detenir
(vosaltres) vau (o vàreu) detenir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) detenir

Imperfet
(jo) detenia
(tu) detenies
(ell/ella/vosté) detenia
(nosaltres) deteníem
(vosaltres) deteníeu
(ells/elles/vostés) detenien

Plusquamperfet
(jo) havia detingut
(tu) havies detingut
(ell/ella/vosté) havia detingut
(nosaltres) havíem detingut
(vosaltres) havíeu detingut
(ells/elles/vostés) havien detingut

Passat anterior
(jo) haguí detingut
(tu) hagueres detingut
(ell/ella/vosté) hagué detingut
(nosaltres) haguérem detingut
(vosaltres) haguéreu detingut
(ells/elles/vostés) hagueren detingut

Futur
(jo) detindré
(tu) detindràs
(ell/ella/vosté) detindrà
(nosaltres) detindrem
(vosaltres) detindreu
(ells/elles/vostés) detindran

Futur perfet
(jo) hauré detingut
(tu) hauràs detingut
(ell/ella/vosté) haurà detingut
(nosaltres) haurem detingut
(vosaltres) haureu detingut
(ells/elles/vostés) hauran detingut

Condicional
(jo) detindria
(tu) detindries
(ell/ella/vosté) detindria
(nosaltres) detindríem
(vosaltres) detindríeu
(ells/elles/vostés) detindrien

Condicional perfet
(jo) hauria detingut
(tu) hauries detingut
(ell/ella/vosté) hauria detingut
(nosaltres) hauríem detingut
(vosaltres) hauríeu detingut
(ells/elles/vostés) haurien detingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) detinga
(tu) detingues
(ell/ella/vosté) detinga
(nosaltres) detinguem
(vosaltres) detingueu
(ells/elles/vostés) detinguen

Perfet
(jo) haja detingut
(tu) hages detingut
(ell/ella/vosté) haja detingut
(nosaltres) hàgem detingut
(vosaltres) hàgeu detingut
(ells/elles/vostés) hagen detingut

Imperfet
(jo) detinguera
(tu) detingueres
(ell/ella/vosté) detinguera
(nosaltres) detinguérem
(vosaltres) detinguéreu
(ells/elles/vostés) detingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera detingut
(tu) hagueres detingut
(ell/ella/vosté) haguera detingut
(nosaltres) haguérem detingut
(vosaltres) haguéreu detingut
(ells/elles/vostés) hagueren detingut

IMPERATIU
Present

detín (tu)
detinga (ell/ella/vosté)
detinguem (nosaltres)
deteniu (vosaltres)
detinguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb detindre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
detindre






Participi
detingut
detinguda
detinguts
detingudes



Gerundi
detenint






INDICATIU
Present
(jo) detinc
(tu) detens
(ell/ella/vosté) deté
(nosaltres) detenim
(vosaltres) deteniu
(ells/elles/vostés) detenen

Perfet
(jo) he detingut
(tu) has detingut
(ell/ella/vosté) ha detingut
(nosaltres) hem detingut
(vosaltres) heu detingut
(ells/elles/vostés) han detingut

Passat simple
(jo) detinguí
(tu) detingueres
(ell/ella/vosté) detingué
(nosaltres) detinguérem
(vosaltres) detinguéreu
(ells/elles/vostés) detingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig detindre
(tu) vas (o vares) detindre
(ell/ella/vosté) va detindre
(nosaltres) vam (o vàrem) detindre
(vosaltres) vau (o vàreu) detindre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) detindre

Imperfet
(jo) detenia
(tu) detenies
(ell/ella/vosté) detenia
(nosaltres) deteníem
(vosaltres) deteníeu
(ells/elles/vostés) detenien

Plusquamperfet
(jo) havia detingut
(tu) havies detingut
(ell/ella/vosté) havia detingut
(nosaltres) havíem detingut
(vosaltres) havíeu detingut
(ells/elles/vostés) havien detingut

Passat anterior
(jo) haguí detingut
(tu) hagueres detingut
(ell/ella/vosté) hagué detingut
(nosaltres) haguérem detingut
(vosaltres) haguéreu detingut
(ells/elles/vostés) hagueren detingut

Futur
(jo) detindré
(tu) detindràs
(ell/ella/vosté) detindrà
(nosaltres) detindrem
(vosaltres) detindreu
(ells/elles/vostés) detindran

Futur perfet
(jo) hauré detingut
(tu) hauràs detingut
(ell/ella/vosté) haurà detingut
(nosaltres) haurem detingut
(vosaltres) haureu detingut
(ells/elles/vostés) hauran detingut

Condicional
(jo) detindria
(tu) detindries
(ell/ella/vosté) detindria
(nosaltres) detindríem
(vosaltres) detindríeu
(ells/elles/vostés) detindrien

Condicional perfet
(jo) hauria detingut
(tu) hauries detingut
(ell/ella/vosté) hauria detingut
(nosaltres) hauríem detingut
(vosaltres) hauríeu detingut
(ells/elles/vostés) haurien detingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) detinga
(tu) detingues
(ell/ella/vosté) detinga
(nosaltres) detinguem
(vosaltres) detingueu
(ells/elles/vostés) detinguen

Perfet
(jo) haja detingut
(tu) hages detingut
(ell/ella/vosté) haja detingut
(nosaltres) hàgem detingut
(vosaltres) hàgeu detingut
(ells/elles/vostés) hagen detingut

Imperfet
(jo) detinguera
(tu) detingueres
(ell/ella/vosté) detinguera
(nosaltres) detinguérem
(vosaltres) detinguéreu
(ells/elles/vostés) detingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera detingut
(tu) hagueres detingut
(ell/ella/vosté) haguera detingut
(nosaltres) haguérem detingut
(vosaltres) haguéreu detingut
(ells/elles/vostés) hagueren detingut

IMPERATIU
Present

detín (tu)
detinga (ell/ella/vosté)
detinguem (nosaltres)
deteniu (vosaltres)
detinguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar