dic
1.
a.
m. ENG.
Mur que es construïx en la mar per a contindre les onades i abrigar un port.
b.
m. ENG.
Mur, generalment de pedra o de formigó, construït a les vores d'un riu o d'un estany a fi de protegir-les de l'erosió, contindre l'aigua en cas de revinguda i evitar l'acumulació dels materials arrossegats que podrien perjudicar la regularitat del cabal.
c.
m. GEOL.
Formació tabular més o menys vertical, generalment de roques ígnies o magmàtiques.
d.
m.
[
fig.
]
Posar dics a les passions.
e.
dic natural
Terraplé natural, allargat, situat a les vores d'un curs fluvial.
2.
a.
m. CONSTR.
Instal·lació o construcció que permet deixar en sec una embarcació per a poder carenar, netejar, etc., l'obra viva del buc.
b.
dic de marea
CONSTR.
Dic sec construït on hi ha grans marees de manera que es buida naturalment.
c.
dic flotant
CONSTR.
Classe de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que es pot afonar parcialment llastant-ne l'interior i que es pot fer surar, deixant en sec la nau que s'hi ha fet entrar.
d.
dic sec
CONSTR.
Classe de dic que aparegué en el segle XVIII, quan els vaixells, per les seues dimensions, no podien ja ser carenats pels sistemes antics.