dir (Diccionari)

dir 1
1. a. m. Acció o efecte de dir.
b. a tot dir Extremament, a més no poder. La Roser és bonica a tot dir.
c. el dir de la gent Allò que diu la gent en general, principalment les murmuracions. Fa massa cas del dir de la gent.
2. a. m. Manera de dir, de proferir. Té un bell dir.
b. m. Manera de dir, de donar-se a entendre, d'expressar.
c. al seu (o teu ) dir Segons la seua (o teua) manera de parlar, d'expressar-se, o segons la seua (o teua) afirmació. Al teu dir ningú no fa res ben fet.
d. ser un dir No ser exactament com s'ha afirmat o ser una simple suposició. No en faces massa cas, que allò fou un dir!
e. trencar el dir Expressió que s'usa per a interrompre una conversació. Perdona'm que et trenque el dir, has vist el meu germà?

dir (Traducció Valencià-Castellà)

dir v. tr. 1. decir ( v. pron. ), apodar ( v. tr. i pron. ), llamar ( v. tr. i pron. ), runrunear ( v. tr. i pron. ), hablar, decir, apellidar, traer.
2. a tot dir a más no poder.
3. al seu (o teu ) dir a su (o a tu ) juicio (o opinión ).
4. anem a dir digamos.
5. au, digues-ho!
6. com aquell qui diu (o per dir-ho així , o com si diguérem , o que diguérem ) como quien (o como aquel que ) dice.
7. com qui no diu res (o com aquell qui no diu res ) como quien no dice nada, como quien no quiere la cosa.
8. com se sol dir
9. de no dir de padre y muy señor mío.
10. deixar dir dejar decir.
11. del dit al fet
12. diga! diga (o dígame ).
13. diguem-ne
14. digues
15. digues (o diga , o diràs, etc. ) el que vullgues (o vullga , o voldràs,
16. digues-li com vullgues llámalo hache, llámalo como quieras.
17. dir (algun nom o alguna cosa)
18. dir (o fer ) que (o de ) (o no )
19. dir amb tota la boca a boca llena.
20. dir bé decir bien.
21. dir bé (o mal ) decir bien (o mal ).
22. dir el primer (o la primera paraula , o la primera cosa, etc. ) que li ve (o que em ve , o que et ve , o que em vindria , o que li vindria, etc. ) a la boca (o a tomb, etc. ) decir lo primero que (a alguien) le viene a la boca.
23. dir entre dents (o amb mitja boca ) decir (alguna cosa) entre dientes.
24. dir entre si (o entre si mateix , o per a si , o per a si mateix ) decir (alguien) para sí (o para sus adentros ).
25. dir les coses pel seu nom llamar las cosas por su nombre.
26. dir mal
27. dir per dir decir por decir.
28. dir que decir que.
29. dir que (o de ) (o no ) decir que no (o que sí ).
30. dir tot el que fa al cas
31. dir una cosa per altra (o per una altra , o per l'altra ) decir una cosa por otra.
32. dir-hi la seua meter baza.
33. diríeu (o hom diria , o es diria , o hauríeu dit, etc. ) se diría, diríase, dijérase.
34. dir-ne de totes
35. dir-ne de tots colors (o de tot color , o de coentes , o de verdes i madures , o per a salar , o dir de tot ) decir de todo.
36. dir-ne una de cada color decir (uno) unas veces cesta y otras ballesta.
37. dir-s'ho tot (o dir-se de tot ) decirse de todo.
38. dit i fet (o tan prompte dit com fet ) dicho y hecho.
39. el dir de la gent decir de las gentes.
40. el què diran el qué dirán.
41. en un dir Jesús en un decir Jesús (o en un Jesús ), en un decir Jesús (o en un Jesús ), en un decir Jesús (o en un Jesús ), en un decir Jesús (o en un Jesús ).
42. és a dir es decir.
43. es diu prompte (o prompte és dit )
44. està dit! ¡está decidido!
45. fer-se dir sí, senyor
46. haver-hi (o tindre-hi ) alguna cosa (o res , o alguna cosa, etc. ) a dir poner peros (o reparos ).
47. i dit això dicho esto.
48. mai no ho hauria dit! (o no ho hauria dit mai! ) jamás lo hubiera dicho.
49. més ben dit (o millor dit , o per dir [o dir-ho] millor , o per millor dir [o dir-ho] ) mejor dicho.
50. no cal dir huelga decir.
51. no dir ni piu no decir pío (o ni pío ), no decir ni pío.
52. no dir res no decir nada (una cosa a una persona).
53. no enviar-ho a dir hablar claro.
54. no voler que siga dit
55. per no dir més
56. perquè no siga (o fóra ) dit para que no se diga.
57. que diguem que digamos.
58. què direm (o em diràs , o em direu ) de...?
59. què dius! (o què dius ara! , o què vol dir! ) ¡qué dices!, ¡no me digas!
60. que m'has de dir! ¡dímelo a mí!
61. que no siga dit que no se diga.
62. què vaig (o vas , o va, etc. ) haver dit!
63. què vos diré (o què vos direm , o què me'n direu , o què en direm, etc. )
64. qui ho havia de dir! (o qui ho diria! , o vols [o vol] dir? ) ¡quién lo diría!, ¡quién lo iba a decir!
65. segons diuen según dice (o dicen ).
66. sense dir 'bèstia, què fas ací'
67. sense dir fes-te ençà ni fes-te enllà sin decir oxte ni moxte.
68. sentir-se a dir
69. ser de dir ser digno de mención.
70. ser un dir ser un decir.
71. siga (o sia ) dit entre nosaltres (o dit siga [o sia] entre nosaltres , o dit entre nosaltres ) entre nosostros.
72. tal dit, tal fet
73. tindre'n una per dir
74. tractar (o dir ) (algú) de vosté (o de vós ) tratar de usted (a uno).
75. trencar el dir degollar el cuento.
76. tu diràs! (o vós direu, etc. )
77. una cosa de no dir una barbaridad, cosa mala, una barbaridad, cosa mala.
78. vés dient (o ja pots anar dient, etc. ) a palabras necias oídos sordos.
79. vol (o vols, etc. ) dir? (o vol [o vols, etc.] dir que...? ) ¿estás seguro?
80. voler dir querer decir, querer decir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb dir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dir






Participi
dit
dita
dits
dites



Gerundi
dient






INDICATIU
Present
(jo) dic
(tu) dius
(ell/ella/vosté) diu
(nosaltres) diem
(vosaltres) dieu
(ells/elles/vostés) diuen

Perfet
(jo) he dit
(tu) has dit
(ell/ella/vosté) ha dit
(nosaltres) hem dit
(vosaltres) heu dit
(ells/elles/vostés) han dit

Passat simple
(jo) diguí
(tu) digueres
(ell/ella/vosté) digué
(nosaltres) diguérem
(vosaltres) diguéreu
(ells/elles/vostés) digueren

Passat perifràstic
(jo) vaig dir
(tu) vas (o vares) dir
(ell/ella/vosté) va dir
(nosaltres) vam (o vàrem) dir
(vosaltres) vau (o vàreu) dir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dir

Imperfet
(jo) deia
(tu) deies
(ell/ella/vosté) deia
(nosaltres) déiem (o dèiem)
(vosaltres) déieu (o dèieu)
(ells/elles/vostés) deien

Plusquamperfet
(jo) havia dit
(tu) havies dit
(ell/ella/vosté) havia dit
(nosaltres) havíem dit
(vosaltres) havíeu dit
(ells/elles/vostés) havien dit

Passat anterior
(jo) haguí dit
(tu) hagueres dit
(ell/ella/vosté) hagué dit
(nosaltres) haguérem dit
(vosaltres) haguéreu dit
(ells/elles/vostés) hagueren dit

Futur
(jo) diré
(tu) diràs
(ell/ella/vosté) dirà
(nosaltres) direm
(vosaltres) direu
(ells/elles/vostés) diran

Futur perfet
(jo) hauré dit
(tu) hauràs dit
(ell/ella/vosté) haurà dit
(nosaltres) haurem dit
(vosaltres) haureu dit
(ells/elles/vostés) hauran dit

Condicional
(jo) diria
(tu) diries
(ell/ella/vosté) diria
(nosaltres) diríem
(vosaltres) diríeu
(ells/elles/vostés) dirien

Condicional perfet
(jo) hauria dit
(tu) hauries dit
(ell/ella/vosté) hauria dit
(nosaltres) hauríem dit
(vosaltres) hauríeu dit
(ells/elles/vostés) haurien dit

SUBJUNTIU
Present
(jo) diga
(tu) digues
(ell/ella/vosté) diga
(nosaltres) diguem
(vosaltres) digueu
(ells/elles/vostés) diguen

Perfet
(jo) haja dit
(tu) hages dit
(ell/ella/vosté) haja dit
(nosaltres) hàgem dit
(vosaltres) hàgeu dit
(ells/elles/vostés) hagen dit

Imperfet
(jo) diguera
(tu) digueres
(ell/ella/vosté) diguera
(nosaltres) diguérem
(vosaltres) diguéreu
(ells/elles/vostés) digueren

Plusquamperfet
(jo) haguera dit
(tu) hagueres dit
(ell/ella/vosté) haguera dit
(nosaltres) haguérem dit
(vosaltres) haguéreu dit
(ells/elles/vostés) hagueren dit

IMPERATIU
Present

digues (tu)
diga (ell/ella/vosté)
diguem (nosaltres)
digueu (vosaltres)
diguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar