eix
2
1.
m. TECNOL./TRANSP.
Barra horitzontal perpendicular a la línia de tracció d'un vehicle que unix dos rodes oposades, cada una de les seues extremitats entrant dins de la boixa del botó de la roda.
2.
a.
m. TECNOL.
Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió.
b.
m. TECNOL.
Peça cilíndrica al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa conjuntament amb la roda.
3.
a.
m. FÍS./MAT.
Recta imaginària que té certes propietats respecte a un cos o sistema.
Eix de simetria.
b.
m. BOT.
Línia ideal d'un òrgan o d'una altra estructura vegetal al voltant de la qual van les seues parts constitutives.
c.
eix de la Terra
ASTR.
Diàmetre que passa pels dos pols de la Terra.
d.
eix del món
ASTR.
Qualsevol recta paral·lela a l'eix de la Terra que té la propietat que qualsevol observador sobre la superfície terrestre veu com el cel estel·lar pareix girar entorn de l'eix del món que passa pel seu lloc d'observació.
4.
a.
m. FÍS./MAT.
Recta a la qual fan referència algunes magnituds per a fixar posicions, fer mesuraments, etc., de figures, forces, moments, etc.
Eix de coordenades. Eix cristal·logràfic.
b.
m.
Qualsevol recta orientada, és a dir, recta sobre la qual s'ha fixat un sentit arbitrari.
5.
m.
[
fig.
]
Persona, cosa o circumstància considerada l'atracció o el centre, al voltant de la qual es mouen, actuen, etc., totes les altres.
Sempre és l'eix de la reunió.