encarar
1.
v. tr.
Dirigir, orientar, (una arma, un llum, etc.), de cara a algú o alguna cosa.
Li vaig encarar la pistola.
2.
a.
v. tr.
Acarar 1.
El vaig encarar amb el professor.
b.
v. pron.
Encarar-se amb els enemics. S'encararà amb el dependent, està molt enfadat.
c.
v. tr.
Afrontar.
Encararé la pèrdua de la faena de manera optimista.
3.
a.
v. tr.
Posar una damunt o davant de l'altra les cares (de dos o més coses o de dos parts d'una mateixa cosa).
b.
v. tr.
[
esp.
]
CONF.
Sobreposar (dos parts d'una tela) que hagen de ser simètriques per a tallar, cosir, l'una exactament igual a l'altra.