enverinar | Diccionari Valencià. Valencià

enverinar (Diccionari)

enverinar

1. a. v. tr. Donar un verí (a algú), matar o danyar (algú) per enverinament.

b. v. pron. Es va enverinar amb pastilles.

2. v. tr. Posar verí (en alguna cosa). Enverinar la carn.

3. a. v. tr. Irritar (una llaga, una ferida, etc.).

b. v. pron. La ferida que tinc en el genoll se'm comença a enverinar.

c. v. pron. [ fig. ] Quan créiem que la discussió s'havia acabat, s'enverinà una altra vegada.

enverinar (Traducció Valencià-Castellà)

enverinar v. tr. emponzoñar, enconar, envenenar,, enherbolar, entosigar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enverinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS

Infinitiu

enverinar

Participi

enverinat
enverinada
enverinats
enverinades

Gerundi

enverinant

INDICATIU

Present

(jo) enverine
(tu) enverines
(ell/ella/vosté) enverina
(nosaltres) enverinem
(vosaltres) enverineu
(ells/elles/vostés) enverinen

Perfet

(jo) he enverinat
(tu) has enverinat
(ell/ella/vosté) ha enverinat
(nosaltres) hem enverinat
(vosaltres) heu enverinat
(ells/elles/vostés) han enverinat

Passat simple

(jo) enveriní
(tu) enverinares
(ell/ella/vosté) enverinà
(nosaltres) enverinàrem
(vosaltres) enverinàreu
(ells/elles/vostés) enverinaren

Passat perifràstic

(jo) vaig enverinar
(tu) vas (o vares) enverinar
(ell/ella/vosté) va enverinar
(nosaltres) vam (o vàrem) enverinar
(vosaltres) vau (o vàreu) enverinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enverinar

Imperfet

(jo) enverinava
(tu) enverinaves
(ell/ella/vosté) enverinava
(nosaltres) enverinàvem
(vosaltres) enverinàveu
(ells/elles/vostés) enverinaven

Plusquamperfet

(jo) havia enverinat
(tu) havies enverinat
(ell/ella/vosté) havia enverinat
(nosaltres) havíem enverinat
(vosaltres) havíeu enverinat
(ells/elles/vostés) havien enverinat

Passat anterior

(jo) haguí enverinat
(tu) hagueres enverinat
(ell/ella/vosté) hagué enverinat
(nosaltres) haguérem enverinat
(vosaltres) haguéreu enverinat
(ells/elles/vostés) hagueren enverinat

Futur

(jo) enverinaré
(tu) enverinaràs
(ell/ella/vosté) enverinarà
(nosaltres) enverinarem
(vosaltres) enverinareu
(ells/elles/vostés) enverinaran

Futur perfet

(jo) hauré enverinat
(tu) hauràs enverinat
(ell/ella/vosté) haurà enverinat
(nosaltres) haurem enverinat
(vosaltres) haureu enverinat
(ells/elles/vostés) hauran enverinat

Condicional

(jo) enverinaria
(tu) enverinaries
(ell/ella/vosté) enverinaria
(nosaltres) enverinaríem
(vosaltres) enverinaríeu
(ells/elles/vostés) enverinarien

Condicional perfet

(jo) hauria enverinat
(tu) hauries enverinat
(ell/ella/vosté) hauria enverinat
(nosaltres) hauríem enverinat
(vosaltres) hauríeu enverinat
(ells/elles/vostés) haurien enverinat

SUBJUNTIU

Present

(jo) enverine
(tu) enverines
(ell/ella/vosté) enverine
(nosaltres) enverinem
(vosaltres) enverineu
(ells/elles/vostés) enverinen

Perfet

(jo) haja enverinat
(tu) hages enverinat
(ell/ella/vosté) haja enverinat
(nosaltres) hàgem enverinat
(vosaltres) hàgeu enverinat
(ells/elles/vostés) hagen enverinat

Imperfet

(jo) enverinara
(tu) enverinares
(ell/ella/vosté) enverinara
(nosaltres) enverinàrem
(vosaltres) enverinàreu
(ells/elles/vostés) enverinaren

Plusquamperfet

(jo) haguera enverinat
(tu) hagueres enverinat
(ell/ella/vosté) haguera enverinat
(nosaltres) haguérem enverinat
(vosaltres) haguéreu enverinat
(ells/elles/vostés) hagueren enverinat