esmenar (Diccionari)

esmenar
1. a. v. tr. Millorar (alguna cosa) llevant-ne les imperfeccions, els defectes, les equivocacions. Esmenar un text. Esmenar un decret.
b. v. tr. Esmenar un error.
c. v. pron. Corregir-se. Si no s'esmena, acabarà malament.
2. v. tr. DRET Rectificar, un tribunal superior, (la sentència donada per ell mateix), com a conseqüència de la súplica d'alguna de les parts.

esmenar (Traducció Valencià-Castellà)

esmenar v. tr. enmendar,, subsanar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esmenar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esmenar






Participi
esmenat
esmenada
esmenats
esmenades



Gerundi
esmenant






INDICATIU
Present
(jo) esmene
(tu) esmenes
(ell/ella/vosté) esmena
(nosaltres) esmenem
(vosaltres) esmeneu
(ells/elles/vostés) esmenen

Perfet
(jo) he esmenat
(tu) has esmenat
(ell/ella/vosté) ha esmenat
(nosaltres) hem esmenat
(vosaltres) heu esmenat
(ells/elles/vostés) han esmenat

Passat simple
(jo) esmení
(tu) esmenares
(ell/ella/vosté) esmenà
(nosaltres) esmenàrem
(vosaltres) esmenàreu
(ells/elles/vostés) esmenaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esmenar
(tu) vas (o vares) esmenar
(ell/ella/vosté) va esmenar
(nosaltres) vam (o vàrem) esmenar
(vosaltres) vau (o vàreu) esmenar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esmenar

Imperfet
(jo) esmenava
(tu) esmenaves
(ell/ella/vosté) esmenava
(nosaltres) esmenàvem
(vosaltres) esmenàveu
(ells/elles/vostés) esmenaven

Plusquamperfet
(jo) havia esmenat
(tu) havies esmenat
(ell/ella/vosté) havia esmenat
(nosaltres) havíem esmenat
(vosaltres) havíeu esmenat
(ells/elles/vostés) havien esmenat

Passat anterior
(jo) haguí esmenat
(tu) hagueres esmenat
(ell/ella/vosté) hagué esmenat
(nosaltres) haguérem esmenat
(vosaltres) haguéreu esmenat
(ells/elles/vostés) hagueren esmenat

Futur
(jo) esmenaré
(tu) esmenaràs
(ell/ella/vosté) esmenarà
(nosaltres) esmenarem
(vosaltres) esmenareu
(ells/elles/vostés) esmenaran

Futur perfet
(jo) hauré esmenat
(tu) hauràs esmenat
(ell/ella/vosté) haurà esmenat
(nosaltres) haurem esmenat
(vosaltres) haureu esmenat
(ells/elles/vostés) hauran esmenat

Condicional
(jo) esmenaria
(tu) esmenaries
(ell/ella/vosté) esmenaria
(nosaltres) esmenaríem
(vosaltres) esmenaríeu
(ells/elles/vostés) esmenarien

Condicional perfet
(jo) hauria esmenat
(tu) hauries esmenat
(ell/ella/vosté) hauria esmenat
(nosaltres) hauríem esmenat
(vosaltres) hauríeu esmenat
(ells/elles/vostés) haurien esmenat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esmene
(tu) esmenes
(ell/ella/vosté) esmene
(nosaltres) esmenem
(vosaltres) esmeneu
(ells/elles/vostés) esmenen

Perfet
(jo) haja esmenat
(tu) hages esmenat
(ell/ella/vosté) haja esmenat
(nosaltres) hàgem esmenat
(vosaltres) hàgeu esmenat
(ells/elles/vostés) hagen esmenat

Imperfet
(jo) esmenara
(tu) esmenares
(ell/ella/vosté) esmenara
(nosaltres) esmenàrem
(vosaltres) esmenàreu
(ells/elles/vostés) esmenaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esmenat
(tu) hagueres esmenat
(ell/ella/vosté) haguera esmenat
(nosaltres) haguérem esmenat
(vosaltres) haguéreu esmenat
(ells/elles/vostés) hagueren esmenat

IMPERATIU
Present

esmena (tu)
esmene (ell/ella/vosté)
esmenem (nosaltres)
esmeneu (vosaltres)
esmenen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar