estarrufar (Diccionari)

estarrufar
1. a. v. tr. Eriçar (el pèl d'un animal, les plomes d'una au, etc.). El vent li estarrufava els cabells.
b. v. pron. [ p. ext. ] Els pardals, quan els ve son, s'estarrufen.
2. v. pron. [ fig. ] Envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d'orgull.

Et pot interessar