estarrufar
1.
a.
v. tr.
Eriçar (el pèl d'un animal, les plomes d'una au, etc.).
El vent li estarrufava els cabells.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
Els pardals, quan els ve son, s'estarrufen.
2.
v. pron.
[
fig.
]
Envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d'orgull.