estranyar (Diccionari)

estranyar
1. v. tr. Allunyar algú del seu país, d'una companyia, etc.
2. v. intr. Causar estranyesa. Això li ha estranyat molt.
3. v. pron. Sentir estranyesa.

estranyar (Traducció Valencià-Castellà)

estranyar v. tr. extrañar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb estranyar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
estranyar






Participi
estranyat
estranyada
estranyats
estranyades



Gerundi
estranyant






INDICATIU
Present
(jo) estranye
(tu) estranyes
(ell/ella/vosté) estranya
(nosaltres) estranyem
(vosaltres) estranyeu
(ells/elles/vostés) estranyen

Perfet
(jo) he estranyat
(tu) has estranyat
(ell/ella/vosté) ha estranyat
(nosaltres) hem estranyat
(vosaltres) heu estranyat
(ells/elles/vostés) han estranyat

Passat simple
(jo) estranyí
(tu) estranyares
(ell/ella/vosté) estranyà
(nosaltres) estranyàrem
(vosaltres) estranyàreu
(ells/elles/vostés) estranyaren

Passat perifràstic
(jo) vaig estranyar
(tu) vas (o vares) estranyar
(ell/ella/vosté) va estranyar
(nosaltres) vam (o vàrem) estranyar
(vosaltres) vau (o vàreu) estranyar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) estranyar

Imperfet
(jo) estranyava
(tu) estranyaves
(ell/ella/vosté) estranyava
(nosaltres) estranyàvem
(vosaltres) estranyàveu
(ells/elles/vostés) estranyaven

Plusquamperfet
(jo) havia estranyat
(tu) havies estranyat
(ell/ella/vosté) havia estranyat
(nosaltres) havíem estranyat
(vosaltres) havíeu estranyat
(ells/elles/vostés) havien estranyat

Passat anterior
(jo) haguí estranyat
(tu) hagueres estranyat
(ell/ella/vosté) hagué estranyat
(nosaltres) haguérem estranyat
(vosaltres) haguéreu estranyat
(ells/elles/vostés) hagueren estranyat

Futur
(jo) estranyaré
(tu) estranyaràs
(ell/ella/vosté) estranyarà
(nosaltres) estranyarem
(vosaltres) estranyareu
(ells/elles/vostés) estranyaran

Futur perfet
(jo) hauré estranyat
(tu) hauràs estranyat
(ell/ella/vosté) haurà estranyat
(nosaltres) haurem estranyat
(vosaltres) haureu estranyat
(ells/elles/vostés) hauran estranyat

Condicional
(jo) estranyaria
(tu) estranyaries
(ell/ella/vosté) estranyaria
(nosaltres) estranyaríem
(vosaltres) estranyaríeu
(ells/elles/vostés) estranyarien

Condicional perfet
(jo) hauria estranyat
(tu) hauries estranyat
(ell/ella/vosté) hauria estranyat
(nosaltres) hauríem estranyat
(vosaltres) hauríeu estranyat
(ells/elles/vostés) haurien estranyat

SUBJUNTIU
Present
(jo) estranye
(tu) estranyes
(ell/ella/vosté) estranye
(nosaltres) estranyem
(vosaltres) estranyeu
(ells/elles/vostés) estranyen

Perfet
(jo) haja estranyat
(tu) hages estranyat
(ell/ella/vosté) haja estranyat
(nosaltres) hàgem estranyat
(vosaltres) hàgeu estranyat
(ells/elles/vostés) hagen estranyat

Imperfet
(jo) estranyara
(tu) estranyares
(ell/ella/vosté) estranyara
(nosaltres) estranyàrem
(vosaltres) estranyàreu
(ells/elles/vostés) estranyaren

Plusquamperfet
(jo) haguera estranyat
(tu) hagueres estranyat
(ell/ella/vosté) haguera estranyat
(nosaltres) haguérem estranyat
(vosaltres) haguéreu estranyat
(ells/elles/vostés) hagueren estranyat

IMPERATIU
Present

estranya (tu)
estranye (ell/ella/vosté)
estranyem (nosaltres)
estranyeu (vosaltres)
estranyen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar