expedient
1.
adj.
Convenient, oportú.
2.
m.
Recurs, mitjà d'eixir-se d'una dificultat, de salvar un inconvenient, etc.
3.
a.
m. DRET
Negoci que se seguix als tribunals sense juí contradictori, a sol·licitud d'un interessat o d'ofici.
b.
m. DRET
Despatx, curs, en assumptes, en causes.
c.
m. DRET
Conjunt dels papers corresponents a un assumpte o negoci.
d.
m. DRET
Conjunt d'actuacions encaminades a resoldre algun dubte o assumpte o a justificar una decisió.
e.
cobrir l'expedient
Eixir del compromís.
f.
formar expedient
(a algú)
DRET
Sotmetre un funcionari o un empleat a les actuacions necessàries per a jutjar la seua manera de procedir.
g.
instruir un expedient
DRET
Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d'un assumpte.