facultat (Diccionari)

facultat
1. a. f. Capacitat, aptitud natural per a alguna cosa. La facultat de pensar. Este cantant té moltes facultats.
b. f. Poder, dret o autorització per a fer alguna cosa. El president té facultat per a convocar eleccions.
c. f. pl. Conjunt de condicions físiques i psíquiques d'un individu requerides per a fer alguna cosa. Un atleta en plenitud de facultats.
d. en plenes facultats En bon estat general de salut. Ha fet el testament en plenes facultats mentals.
e. facultat estimativa FILOS. Facultat de judicar el valor de les coses.
f. facultat imaginativa PSIC. Facultat d'imaginar, imaginació.
2. a. f. ENSENY. En una universitat, cada una de les seccions que corresponen a les diferents branques del coneixement. S'ha matriculat en la Facultat de Medicina.
b. f. ENSENY. Conjunt de doctors i altres professors i d'alumnes que integren una facultat.
c. f. ENSENY. Edifici d'una facultat.

facultat (Traducció Valencià-Castellà)

facultat f. 1. facultad.
2. en plenes facultats en plenas facultades.
3. facultat estimativa facultad estimativa.
4. facultat imaginativa facultad imaginativa.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb facultar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
facultar






Participi
facultat
facultada
facultats
facultades



Gerundi
facultant






INDICATIU
Present
(jo) faculte
(tu) facultes
(ell/ella/vosté) faculta
(nosaltres) facultem
(vosaltres) faculteu
(ells/elles/vostés) faculten

Perfet
(jo) he facultat
(tu) has facultat
(ell/ella/vosté) ha facultat
(nosaltres) hem facultat
(vosaltres) heu facultat
(ells/elles/vostés) han facultat

Passat simple
(jo) facultí
(tu) facultares
(ell/ella/vosté) facultà
(nosaltres) facultàrem
(vosaltres) facultàreu
(ells/elles/vostés) facultaren

Passat perifràstic
(jo) vaig facultar
(tu) vas (o vares) facultar
(ell/ella/vosté) va facultar
(nosaltres) vam (o vàrem) facultar
(vosaltres) vau (o vàreu) facultar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) facultar

Imperfet
(jo) facultava
(tu) facultaves
(ell/ella/vosté) facultava
(nosaltres) facultàvem
(vosaltres) facultàveu
(ells/elles/vostés) facultaven

Plusquamperfet
(jo) havia facultat
(tu) havies facultat
(ell/ella/vosté) havia facultat
(nosaltres) havíem facultat
(vosaltres) havíeu facultat
(ells/elles/vostés) havien facultat

Passat anterior
(jo) haguí facultat
(tu) hagueres facultat
(ell/ella/vosté) hagué facultat
(nosaltres) haguérem facultat
(vosaltres) haguéreu facultat
(ells/elles/vostés) hagueren facultat

Futur
(jo) facultaré
(tu) facultaràs
(ell/ella/vosté) facultarà
(nosaltres) facultarem
(vosaltres) facultareu
(ells/elles/vostés) facultaran

Futur perfet
(jo) hauré facultat
(tu) hauràs facultat
(ell/ella/vosté) haurà facultat
(nosaltres) haurem facultat
(vosaltres) haureu facultat
(ells/elles/vostés) hauran facultat

Condicional
(jo) facultaria
(tu) facultaries
(ell/ella/vosté) facultaria
(nosaltres) facultaríem
(vosaltres) facultaríeu
(ells/elles/vostés) facultarien

Condicional perfet
(jo) hauria facultat
(tu) hauries facultat
(ell/ella/vosté) hauria facultat
(nosaltres) hauríem facultat
(vosaltres) hauríeu facultat
(ells/elles/vostés) haurien facultat

SUBJUNTIU
Present
(jo) faculte
(tu) facultes
(ell/ella/vosté) faculte
(nosaltres) facultem
(vosaltres) faculteu
(ells/elles/vostés) faculten

Perfet
(jo) haja facultat
(tu) hages facultat
(ell/ella/vosté) haja facultat
(nosaltres) hàgem facultat
(vosaltres) hàgeu facultat
(ells/elles/vostés) hagen facultat

Imperfet
(jo) facultara
(tu) facultares
(ell/ella/vosté) facultara
(nosaltres) facultàrem
(vosaltres) facultàreu
(ells/elles/vostés) facultaren

Plusquamperfet
(jo) haguera facultat
(tu) hagueres facultat
(ell/ella/vosté) haguera facultat
(nosaltres) haguérem facultat
(vosaltres) haguéreu facultat
(ells/elles/vostés) hagueren facultat

IMPERATIU
Present

faculta (tu)
faculte (ell/ella/vosté)
facultem (nosaltres)
faculteu (vosaltres)
faculten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar