ficar
2
1.
a.
v. tr.
Fer entrar (una cosa) dins d'una altra o dins d'algun lloc.
Fica les claus en el calaix. Fica el menjar en el forn.
b.
v. pron.
Ficar-se les mans en les butxaques. Ficar-se en el llit.
c.
ficar el cap en l'olla
Ficar la banya.
d.
ficar el nas
(en alguna cosa)
Fer per vore, per saber, etc., allò que és cosa d'un altre.
e.
ficar el nas pertot arreu
Dotorejar-ho tot.
f.
ficar els genolls en terra
Agenollar-se.
g.
ficar esperons al cavall
Ferir el cavall amb els esperons.
h.
ficar la banya
(en alguna cosa)
(o
ficar la banya en un
forat
)
Obstinar-se a fer alguna cosa.
i.
ficar-li
(a algú)
els dits en la boca
Provocar-lo a dir alguna cosa.
j.
ficar-se en el cap
(alguna cosa)
Obstinar-se, encabotar-se.
S'ha ficat en el cap que ha d'aprendre a tocar el piano.
k.
ficar-se en el cap
(alguna cosa)
(a algú)
Entrar-li una mania.
Quan se li fica en el cap una cosa, no hi ha qui li la traga.
l.
ficar-se entre cames
(algú o alguna cosa)
Dificultar l'actuació d'algú, molestar.
m.
no saber on ficar-se
Avergonyir-se.
2.
v. pron.
Entrar en un lloc indegudament, inoportunament, etc.
Sense saber-ho m'he ficat en una reunió de la direcció.
3.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
Posar (una cosa) en un lloc insòlit, mesclada amb altres, de manera que és difícil trobar-la., destriar-la, etc.
No sé on he ficat el rellotge.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
On deu haver-se ficat?
4.
v. tr.
[
p. ext.
]
Fer entrar (algú) en un lloc, recloure, etc.
Volen ficar l'ós en una gàbia del zoològic.
5.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Fer intervindre (algú o alguna cosa) o posar-lo en una determinada situació per l'ascendent, la influència, etc., que es té.
Vol ficar el seu fill en el mateix col·legi on ell estudià.
b.
v. pron.
[
fig.
i
esp.
]
Intervindre, algú, en alguna cosa sense tindre-hi dret, sense que ningú li ho demane, etc.
Sempre es fica on no el demanen. La meua veïna es fica en tot.
c.
v. pron.
Ha aconseguit ficar-se en el ministeri.
6.
v. tr.
[
col·loq.
]
Posar (una cosa) damunt d'una altra.
No fiques el diari en la taula, que s'embrutarà.