flagrant (Diccionari)

flagrant
1. adj. Que crema fent flama.
2. adj. [ fig. i esp. ] Que esclata, que té lloc, davant dels ulls mateixos d'algú, manifest, innegable. Un delicte flagrant.

flagrant (Traducció Valencià-Castellà)

flagrant adj. flagrante.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb flagrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
flagrar






Participi
flagrat
flagrada
flagrats
flagrades



Gerundi
flagrant






INDICATIU
Present
(jo) flagre
(tu) flagres
(ell/ella/vosté) flagra
(nosaltres) flagrem
(vosaltres) flagreu
(ells/elles/vostés) flagren

Perfet
(jo) he flagrat
(tu) has flagrat
(ell/ella/vosté) ha flagrat
(nosaltres) hem flagrat
(vosaltres) heu flagrat
(ells/elles/vostés) han flagrat

Passat simple
(jo) flagrí
(tu) flagrares
(ell/ella/vosté) flagrà
(nosaltres) flagràrem
(vosaltres) flagràreu
(ells/elles/vostés) flagraren

Passat perifràstic
(jo) vaig flagrar
(tu) vas (o vares) flagrar
(ell/ella/vosté) va flagrar
(nosaltres) vam (o vàrem) flagrar
(vosaltres) vau (o vàreu) flagrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) flagrar

Imperfet
(jo) flagrava
(tu) flagraves
(ell/ella/vosté) flagrava
(nosaltres) flagràvem
(vosaltres) flagràveu
(ells/elles/vostés) flagraven

Plusquamperfet
(jo) havia flagrat
(tu) havies flagrat
(ell/ella/vosté) havia flagrat
(nosaltres) havíem flagrat
(vosaltres) havíeu flagrat
(ells/elles/vostés) havien flagrat

Passat anterior
(jo) haguí flagrat
(tu) hagueres flagrat
(ell/ella/vosté) hagué flagrat
(nosaltres) haguérem flagrat
(vosaltres) haguéreu flagrat
(ells/elles/vostés) hagueren flagrat

Futur
(jo) flagraré
(tu) flagraràs
(ell/ella/vosté) flagrarà
(nosaltres) flagrarem
(vosaltres) flagrareu
(ells/elles/vostés) flagraran

Futur perfet
(jo) hauré flagrat
(tu) hauràs flagrat
(ell/ella/vosté) haurà flagrat
(nosaltres) haurem flagrat
(vosaltres) haureu flagrat
(ells/elles/vostés) hauran flagrat

Condicional
(jo) flagraria
(tu) flagraries
(ell/ella/vosté) flagraria
(nosaltres) flagraríem
(vosaltres) flagraríeu
(ells/elles/vostés) flagrarien

Condicional perfet
(jo) hauria flagrat
(tu) hauries flagrat
(ell/ella/vosté) hauria flagrat
(nosaltres) hauríem flagrat
(vosaltres) hauríeu flagrat
(ells/elles/vostés) haurien flagrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) flagre
(tu) flagres
(ell/ella/vosté) flagre
(nosaltres) flagrem
(vosaltres) flagreu
(ells/elles/vostés) flagren

Perfet
(jo) haja flagrat
(tu) hages flagrat
(ell/ella/vosté) haja flagrat
(nosaltres) hàgem flagrat
(vosaltres) hàgeu flagrat
(ells/elles/vostés) hagen flagrat

Imperfet
(jo) flagrara
(tu) flagrares
(ell/ella/vosté) flagrara
(nosaltres) flagràrem
(vosaltres) flagràreu
(ells/elles/vostés) flagraren

Plusquamperfet
(jo) haguera flagrat
(tu) hagueres flagrat
(ell/ella/vosté) haguera flagrat
(nosaltres) haguérem flagrat
(vosaltres) haguéreu flagrat
(ells/elles/vostés) hagueren flagrat

IMPERATIU
Present

flagra (tu)
flagre (ell/ella/vosté)
flagrem (nosaltres)
flagreu (vosaltres)
flagren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar