fortuna
1.
a.
f.
Sort 1.
Temptar fortuna.
b.
f.
[
esp.
]
Bona fortuna.
Té molta fortuna en les seues inversions.
c.
f.
Patrimoni, béns que es posseïxen.
Ha amassat una fortuna immensa.
d.
f.
[
p. ext.
]
Té milions: és una de les grans fortunes de la comarca.
e.
fer fortuna
(algú)
Enriquir-se.
f.
fer fortuna
(un llibre, un espectacle, una invenció, etc.)
Tindre èxit.
g.
fortuna redona
Fortuna considerable, a bastament.
h.
per fortuna
Sortosament.
i.
valdre
(o
costar
, o
pagar
, etc.)
una fortuna
Valdre, pagar, etc., molt.
2.
a.
f.
[
ant.
]
Dissort, infortuni.
b.
f.
Tempestat, especialment en la mar.
Com més bonança esperava, més fortuna vaig corrent.
3.
f. NÀUT.
Vela molt grossa i resistent que s'hissa per córrer un temps o aguantar-se a la capa.