fotre
1.
a.
v. tr.
[
vulg.
]
[conjugat pronominalment]
Fer l'acte sexual.
b.
v. intr.
[
vulg.
]
Copular 2.
2.
a.
v. tr.
[
vulg.
]
Fer, en moltes de les seues accepcions.
Què hi fots, ací? Esta terra fot bon blat. Ja ens han fotut tres gols. Fot uns menjars molt sucosos. No sap què fotre dels diners.
b.
v. pron.
[
vulg.
]
M'he fotut un tall al dit. Fotre's el pobre.
c.
v. intr.
[
vulg.
]
Fot un fred que gela els ossos.
3.
a.
v. tr.
[
vulg.
]
Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc.
Estes pluges han fotut de valent els llauradors.
b.
v. tr.
[
vulg.
]
Prendre, robar, etc.
M'han fotut els diners. M'han fotut la bicicleta quan comprava el diari.
c.
v. tr.
[
vulg.
]
[usat en futur o condicional, en proposicions exclamatives]
Escarmentar.
Et fotré, si t'arreplegue!
d.
v. pron.
[
vulg.
]
Riure's, burlar-se.
Es fot fins i tot de la seua mare.
4.
a.
v. tr.
[
vulg.
]
Molestar, perjudicar, etc.
Ho han fet per fotre'l.
b.
v. pron.
[
vulg.
]
Experimentar intensament una sensació desagradable, roïna, etc.
Fotre's de gana, de son. Fotre's de fàstic, d'avorriment.
c.
estar fotut
[
vulg.
]
Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé.
d.
fer-se fotre
[
vulg.
]
Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc.
No em va voler escoltar; ara, que es faça fotre!
e.
fotre!
(o
fot!
)
[
vulg.
]
Expressions de sorpresa, admiració, ira, enuig, entusiasme, etc.
Fotre, quina calor que fa!
f.
fot-te la llengua al cul!
[
vulg.
]
Calla!
g.
no et fot!
[
vulg.
]
Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc.
N
o et fot, ara diu que no vol menjar!
h.
no fotes!
(o
no fota!
, o
no fotem!
, o
no foteu!
, o
no foten!
)
[
vulg.
]
Expressions usades per a manifestar sorpresa, contrarietat, etc.
Que t'han despatxat del treball? No fotes!
5.
a.
v. pron.
[
vulg.
]
[usat en tercera persona]
Desinteressar-se d'algú o d'alguna cosa, ser indiferent, un fet, a algú.
Se'ls en fotia, que ell patira!
b.
v. intr.
[
vulg.
]
[usat en tercera persona]
Tant me fot que ploga com que neve!
6.
a.
v. tr.
[
vulg.
]
[amb complement circumstancial de lloc]
Llançar, tirar bruscament.
Els xiquets han fotut una pilotada als vidres de la porta i els han fet miquetes.
b.
v. pron.
[
vulg.
]
[amb complement circumstancial de lloc o de manera]
Caure algú.
Fotre's escales avall.
c.
fotre a la porta
(o
al carrer
, o
fora
, etc.)
[
vulg.
]
Expulsar algú d'un lloc, traure-l'en.
d.
fotre a mar
(o
a la bassa
)
[
vulg.
]
Llançar.
Això s'ha espatlat: ja ho pots fotre a mar!
e.
fotre el camp
[
pop.
]
Partir, anar-se'n, fugir.
Fot el camp! si no vols que et troben.
7.
v. tr.
[
vulg.
]
Pegar, aplicar brutalment, un colp, una espenta, etc.
Li va fotre un puntelló al cul.
8.
a.
v. tr.
[
vulg.
]
Posar, col·locar, aplicar, ficar.
He fotut la mà al foc sense adonar-me'n. Fot els llibres a l'armari.
b.
v. pron.
[
vulg.
]
Iniciar una acció.
No et fotes a plorar ara!
c.
fot-li!
[
vulg.
]
Expressió per a indicar que es procedix o s'ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc.
Va fot-li, home: no cal que t'hi mires tant!
9.
v. pron.
[
vulg.
]
Menjar, beure.
S'ha fotut dotze costelles i un litre de vi com aquell qui res!
10.
v. tr.
Causar a algú un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé.
Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fotut.