gros -ossa
1.
a.
adj.
Que té un volum considerable, que sobrepassa el volum ordinari.
Té el cap molt gros.
b.
adj.
De major volum respecte al d'altres coses similars.
El dit gros. Intestí gros.
c.
adj.
Que sobrepassa accidentalment el seu volum habitual.
El riu baixa gros.
d.
adj.
Abundant en greix, voluminós per l'abundància de greix.
Cada vegada estic més gros: hauré de posar-me a règim.
e.
adj.
Es diu del parlar o el riure grosser.
Paraules grosses.
f.
estar grossa
Estar prenyada.
g.
fer el gros
(a algú)
Demostrar-li enuig amb l'actitud i els gests.
h.
fer-la grossa
(o
fer-ne de grosses
)
Fer alguna cosa inconvenient.
i.
fer-se gros
(d'alguna cosa)
Fer-ne ostentació, vanar-se'n.
Joan sempre es fa gros d'haver sigut el primer de la seua promoció.
2.
adj.
[
p. ext.
]
Considerable per la quantitat, la intensitat, la gravetat, etc.
Una grossa suma de diners. Passar una pena grossa. Un gros benefici. Això que t'ha dit és molt gros. Me n'ha fet una de molt grossa. Li n'ha passada una de grossa.
3.
a.
m.
Part principal, més nombrosa, d'un tot.
Encerclaren el gros de l'exèrcit. Ja ha passat el gros de la manifestació.
b.
en gros
Sense atendre als detalls; a l'engròs.
4.
m. NUMISM.
Nom donat al segle XIII a una nova moneda de plata de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.