harmonia
1.
f.
Justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot.
2.
a.
f.
Concordança d'opinions, maneres, interessos, etc.
b.
f.
Acord, bona correspondència, entre dos o més persones.
A casa, vivim sempre en harmonia.
3.
a.
f.
Acord de sons, colors, moviments, etc., agradables.
Els seus quadros es caracteritzen per l'harmonia.
b.
f.
[
p. ext.
]
Successió de sons, colors, moviments, etc., que produïxen un efecte agradable.
L'harmonia d'un text, d'un ball, d'una pintura.
4.
a.
f. MÚS.
Ciència que té per objecte la formació i l'encadenament dels acords.
b.
f.
Estructura d'una obra o fragment musical, considerada des del punt de vista dels acords i de les relacions entre ells per a formar idees musicals.