honrar (Diccionari)

honrar
1. a. v. tr. Retre honor a algú o alguna cosa, enaltir o premiar el seu mèrit. Honrar Déu. Honrar la memòria de la meua família.
b. v. pron. Tindre a honor. M'honre amb la seua presència.
2. v. tr. Ser motiu d'honor, d'orgull, de glòria, fer digne d'estima.

honrar (Traducció Valencià-Castellà)

honrar v. tr. i pron. honrar, honestar.

honrar (Traducció Castellà-Valencià)

honrar v. tr. i pron. honrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb honrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
honrar






Participi
honrat
honrada
honrats
honrades



Gerundi
honrant






INDICATIU
Present
(jo) honre
(tu) honres
(ell/ella/vosté) honra
(nosaltres) honrem
(vosaltres) honreu
(ells/elles/vostés) honren

Perfet
(jo) he honrat
(tu) has honrat
(ell/ella/vosté) ha honrat
(nosaltres) hem honrat
(vosaltres) heu honrat
(ells/elles/vostés) han honrat

Passat simple
(jo) honrí
(tu) honrares
(ell/ella/vosté) honrà
(nosaltres) honràrem
(vosaltres) honràreu
(ells/elles/vostés) honraren

Passat perifràstic
(jo) vaig honrar
(tu) vas (o vares) honrar
(ell/ella/vosté) va honrar
(nosaltres) vam (o vàrem) honrar
(vosaltres) vau (o vàreu) honrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) honrar

Imperfet
(jo) honrava
(tu) honraves
(ell/ella/vosté) honrava
(nosaltres) honràvem
(vosaltres) honràveu
(ells/elles/vostés) honraven

Plusquamperfet
(jo) havia honrat
(tu) havies honrat
(ell/ella/vosté) havia honrat
(nosaltres) havíem honrat
(vosaltres) havíeu honrat
(ells/elles/vostés) havien honrat

Passat anterior
(jo) haguí honrat
(tu) hagueres honrat
(ell/ella/vosté) hagué honrat
(nosaltres) haguérem honrat
(vosaltres) haguéreu honrat
(ells/elles/vostés) hagueren honrat

Futur
(jo) honraré
(tu) honraràs
(ell/ella/vosté) honrarà
(nosaltres) honrarem
(vosaltres) honrareu
(ells/elles/vostés) honraran

Futur perfet
(jo) hauré honrat
(tu) hauràs honrat
(ell/ella/vosté) haurà honrat
(nosaltres) haurem honrat
(vosaltres) haureu honrat
(ells/elles/vostés) hauran honrat

Condicional
(jo) honraria
(tu) honraries
(ell/ella/vosté) honraria
(nosaltres) honraríem
(vosaltres) honraríeu
(ells/elles/vostés) honrarien

Condicional perfet
(jo) hauria honrat
(tu) hauries honrat
(ell/ella/vosté) hauria honrat
(nosaltres) hauríem honrat
(vosaltres) hauríeu honrat
(ells/elles/vostés) haurien honrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) honre
(tu) honres
(ell/ella/vosté) honre
(nosaltres) honrem
(vosaltres) honreu
(ells/elles/vostés) honren

Perfet
(jo) haja honrat
(tu) hages honrat
(ell/ella/vosté) haja honrat
(nosaltres) hàgem honrat
(vosaltres) hàgeu honrat
(ells/elles/vostés) hagen honrat

Imperfet
(jo) honrara
(tu) honrares
(ell/ella/vosté) honrara
(nosaltres) honràrem
(vosaltres) honràreu
(ells/elles/vostés) honraren

Plusquamperfet
(jo) haguera honrat
(tu) hagueres honrat
(ell/ella/vosté) haguera honrat
(nosaltres) haguérem honrat
(vosaltres) haguéreu honrat
(ells/elles/vostés) hagueren honrat

IMPERATIU
Present

honra (tu)
honre (ell/ella/vosté)
honrem (nosaltres)
honreu (vosaltres)
honren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb honrar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
honrar






Participio
honrado
honrada
honrados
honradas



Gerundio
honrando






INDICATIVO
Presente
(yo) honro
(tu) honras
(el/ella/Ud.) honra
(nosotros) honramos
(vosotros) honráis
(ellos/ellas/Uds.) honran

Pretérito perfecto simple
(yo) honré
(tu) honraste
(el/ella/Ud.) honró
(nosotros) honramos
(vosotros) honrasteis
(ellos/ellas/Uds.) honraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he honrado
(tu) has honrado
(el/ella/Ud.) ha honrado
(nosotros) hemos honrado
(vosotros) habéis honrado
(ellos/ellas/Uds.) han honrado

Pretérito imperfecto
(yo) honraba
(tu) honrabas
(el/ella/Ud.) honraba
(nosotros) honrábamos
(vosotros) honrabais
(ellos/ellas/Uds.) honraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había honrado
(tu) habías honrado
(el/ella/Ud.) había honrado
(nosotros) habíamos honrado
(vosotros) habíais honrado
(ellos/ellas/Uds.) habían honrado

Pretérito anterior
(yo) hube honrado
(tu) hubiste honrado
(el/ella/Ud.) hubo honrado
(nosotros) hubimos honrado
(vosotros) hubisteis honrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron honrado

Futuro simple
(yo) honraré
(tu) honrarás
(el/ella/Ud.) honrará
(nosotros) honraremos
(vosotros) honraréis
(ellos/ellas/Uds.) honrarán

Futuro compuesto
(yo) habré honrado
(tu) habrás honrado
(el/ella/Ud.) habrá honrado
(nosotros) habremos honrado
(vosotros) habréis honrado
(ellos/ellas/Uds.) habrán honrado

Condicional simple
(yo) honraría
(tu) honrarías
(el/ella/Ud.) honraría
(nosotros) honraríamos
(vosotros) honraríais
(ellos/ellas/Uds.) honrarían

Condicional compuesto
(yo) habría honrado
(tu) habrías honrado
(el/ella/Ud.) habría honrado
(nosotros) habríamos honrado
(vosotros) habríais honrado
(ellos/ellas/Uds.) habrían honrado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) honre
(tu) honres
(el/ella/Ud.) honre
(nosotros) honremos
(vosotros) honréis
(ellos/ellas/Uds.) honren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya honrado
(tu) hayas honrado
(el/ella/Ud.) haya honrado
(nosotros) hayamos honrado
(vosotros) hayáis honrado
(ellos/ellas/Uds.) hayan honrado

Pretérito imperfecto I
(yo) honrara
(tu) honraras
(el/ella/Ud.) honrara
(nosotros) honráramos
(vosotros) honrarais
(ellos/ellas/Uds.) honraran

Pretérito imperfecto II
(yo) honrase
(tu) honrases
(el/ella/Ud.) honrase
(nosotros) honrásemos
(vosotros) honraseis
(ellos/ellas/Uds.) honrasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera honrado
(tu) hubieras honrado
(el/ella/Ud.) hubiera honrado
(nosotros) hubiéramos honrado
(vosotros) hubierais honrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran honrado

Futuro simple
(yo) honrare
(tu) honrares
(el/ella/Ud.) honrare
(nosotros) honráremos
(vosotros) honrareis
(ellos/ellas/Uds.) honraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere honrado
(tu) hubieres honrado
(el/ella/Ud.) hubiere honrado
(nosotros) hubiéremos honrado
(vosotros) hubiereis honrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren honrado

IMPERATIVO
Presente


honre (el/ella/Ud.)
honremos (nosotros)
honrad (vosotros)
honren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar