incórrer (Diccionari)

incórrer
1. v. intr. Cometre un delicte, un error, etc. Va incórrer en una falta molt greu.
2. v. intr. Posar-se en el cas d'haver de sofrir un castic, un blasme, etc., per un delicte, un error, etc.

incórrer (Traducció Valencià-Castellà)

incórrer v. intr. incurrir,.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb incórrer (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
incórrer






Participi
incorregut
incorreguda
incorreguts
incorregudes



Gerundi
incorrent






INDICATIU
Present
(jo) incórrec
(tu) incorres
(ell/ella/vosté) incorre
(nosaltres) incorrem
(vosaltres) incorreu
(ells/elles/vostés) incorren

Perfet
(jo) he incorregut
(tu) has incorregut
(ell/ella/vosté) ha incorregut
(nosaltres) hem incorregut
(vosaltres) heu incorregut
(ells/elles/vostés) han incorregut

Passat simple
(jo) incorreguí
(tu) incorregueres
(ell/ella/vosté) incorregué
(nosaltres) incorreguérem
(vosaltres) incorreguéreu
(ells/elles/vostés) incorregueren

Passat perifràstic
(jo) vaig incórrer
(tu) vas (o vares) incórrer
(ell/ella/vosté) va incórrer
(nosaltres) vam (o vàrem) incórrer
(vosaltres) vau (o vàreu) incórrer
(ells/elles/vostés) van (o vàren) incórrer

Imperfet
(jo) incorria
(tu) incorries
(ell/ella/vosté) incorria
(nosaltres) incorríem
(vosaltres) incorríeu
(ells/elles/vostés) incorrien

Plusquamperfet
(jo) havia incorregut
(tu) havies incorregut
(ell/ella/vosté) havia incorregut
(nosaltres) havíem incorregut
(vosaltres) havíeu incorregut
(ells/elles/vostés) havien incorregut

Passat anterior
(jo) haguí incorregut
(tu) hagueres incorregut
(ell/ella/vosté) hagué incorregut
(nosaltres) haguérem incorregut
(vosaltres) haguéreu incorregut
(ells/elles/vostés) hagueren incorregut

Futur
(jo) incorreré
(tu) incorreràs
(ell/ella/vosté) incorrerà
(nosaltres) incorrerem
(vosaltres) incorrereu
(ells/elles/vostés) incorreran

Futur perfet
(jo) hauré incorregut
(tu) hauràs incorregut
(ell/ella/vosté) haurà incorregut
(nosaltres) haurem incorregut
(vosaltres) haureu incorregut
(ells/elles/vostés) hauran incorregut

Condicional
(jo) incorreria
(tu) incorreries
(ell/ella/vosté) incorreria
(nosaltres) incorreríem
(vosaltres) incorreríeu
(ells/elles/vostés) incorrerien

Condicional perfet
(jo) hauria incorregut
(tu) hauries incorregut
(ell/ella/vosté) hauria incorregut
(nosaltres) hauríem incorregut
(vosaltres) hauríeu incorregut
(ells/elles/vostés) haurien incorregut

SUBJUNTIU
Present
(jo) incórrega
(tu) incórregues
(ell/ella/vosté) incórrega
(nosaltres) incorreguem
(vosaltres) incorregueu
(ells/elles/vostés) incórreguen

Perfet
(jo) haja incorregut
(tu) hages incorregut
(ell/ella/vosté) haja incorregut
(nosaltres) hàgem incorregut
(vosaltres) hàgeu incorregut
(ells/elles/vostés) hagen incorregut

Imperfet
(jo) incorreguera
(tu) incorregueres
(ell/ella/vosté) incorreguera
(nosaltres) incorreguérem
(vosaltres) incorreguéreu
(ells/elles/vostés) incorregueren

Plusquamperfet
(jo) haguera incorregut
(tu) hagueres incorregut
(ell/ella/vosté) haguera incorregut
(nosaltres) haguérem incorregut
(vosaltres) haguéreu incorregut
(ells/elles/vostés) hagueren incorregut

IMPERATIU
Present

incorre (tu)
incórrega (ell/ella/vosté)
incorreguem (nosaltres)
incorreu (vosaltres)
incórreguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar