indulgència (Diccionari)

indulgència
1. f. Qualitat d'indulgent.
2. f. REL. Remissió atorgada per l'Església de les penes temporals degudes pels pecats. Guanyar indulgències.

indulgència (Traducció Valencià-Castellà)

indulgència f. indulgencia.

indulgencia (Traducció Castellà-Valencià)

indulgencia f. indulgència.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb indulgenciar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
indulgenciar






Participi
indulgenciat
indulgenciada
indulgenciats
indulgenciades



Gerundi
indulgenciant






INDICATIU
Present
(jo) indulgencie
(tu) indulgencies
(ell/ella/vosté) indulgencia
(nosaltres) indulgenciem
(vosaltres) indulgencieu
(ells/elles/vostés) indulgencien

Perfet
(jo) he indulgenciat
(tu) has indulgenciat
(ell/ella/vosté) ha indulgenciat
(nosaltres) hem indulgenciat
(vosaltres) heu indulgenciat
(ells/elles/vostés) han indulgenciat

Passat simple
(jo) indulgencií
(tu) indulgenciares
(ell/ella/vosté) indulgencià
(nosaltres) indulgenciàrem
(vosaltres) indulgenciàreu
(ells/elles/vostés) indulgenciaren

Passat perifràstic
(jo) vaig indulgenciar
(tu) vas (o vares) indulgenciar
(ell/ella/vosté) va indulgenciar
(nosaltres) vam (o vàrem) indulgenciar
(vosaltres) vau (o vàreu) indulgenciar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) indulgenciar

Imperfet
(jo) indulgenciava
(tu) indulgenciaves
(ell/ella/vosté) indulgenciava
(nosaltres) indulgenciàvem
(vosaltres) indulgenciàveu
(ells/elles/vostés) indulgenciaven

Plusquamperfet
(jo) havia indulgenciat
(tu) havies indulgenciat
(ell/ella/vosté) havia indulgenciat
(nosaltres) havíem indulgenciat
(vosaltres) havíeu indulgenciat
(ells/elles/vostés) havien indulgenciat

Passat anterior
(jo) haguí indulgenciat
(tu) hagueres indulgenciat
(ell/ella/vosté) hagué indulgenciat
(nosaltres) haguérem indulgenciat
(vosaltres) haguéreu indulgenciat
(ells/elles/vostés) hagueren indulgenciat

Futur
(jo) indulgenciaré
(tu) indulgenciaràs
(ell/ella/vosté) indulgenciarà
(nosaltres) indulgenciarem
(vosaltres) indulgenciareu
(ells/elles/vostés) indulgenciaran

Futur perfet
(jo) hauré indulgenciat
(tu) hauràs indulgenciat
(ell/ella/vosté) haurà indulgenciat
(nosaltres) haurem indulgenciat
(vosaltres) haureu indulgenciat
(ells/elles/vostés) hauran indulgenciat

Condicional
(jo) indulgenciaria
(tu) indulgenciaries
(ell/ella/vosté) indulgenciaria
(nosaltres) indulgenciaríem
(vosaltres) indulgenciaríeu
(ells/elles/vostés) indulgenciarien

Condicional perfet
(jo) hauria indulgenciat
(tu) hauries indulgenciat
(ell/ella/vosté) hauria indulgenciat
(nosaltres) hauríem indulgenciat
(vosaltres) hauríeu indulgenciat
(ells/elles/vostés) haurien indulgenciat

SUBJUNTIU
Present
(jo) indulgencie
(tu) indulgencies
(ell/ella/vosté) indulgencie
(nosaltres) indulgenciem
(vosaltres) indulgencieu
(ells/elles/vostés) indulgencien

Perfet
(jo) haja indulgenciat
(tu) hages indulgenciat
(ell/ella/vosté) haja indulgenciat
(nosaltres) hàgem indulgenciat
(vosaltres) hàgeu indulgenciat
(ells/elles/vostés) hagen indulgenciat

Imperfet
(jo) indulgenciara
(tu) indulgenciares
(ell/ella/vosté) indulgenciara
(nosaltres) indulgenciàrem
(vosaltres) indulgenciàreu
(ells/elles/vostés) indulgenciaren

Plusquamperfet
(jo) haguera indulgenciat
(tu) hagueres indulgenciat
(ell/ella/vosté) haguera indulgenciat
(nosaltres) haguérem indulgenciat
(vosaltres) haguéreu indulgenciat
(ells/elles/vostés) hagueren indulgenciat

IMPERATIU
Present

indulgencia (tu)
indulgencie (ell/ella/vosté)
indulgenciem (nosaltres)
indulgencieu (vosaltres)
indulgencien (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb indulgenciar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
indulgenciar






Participio
indulgenciado
indulgenciada
indulgenciados
indulgenciadas



Gerundio
indulgenciando






INDICATIVO
Presente
(yo) indulgencio
(tu) indulgencias
(el/ella/Ud.) indulgencia
(nosotros) indulgenciamos
(vosotros) indulgenciáis
(ellos/ellas/Uds.) indulgencian

Pretérito perfecto simple
(yo) indulgencié
(tu) indulgenciaste
(el/ella/Ud.) indulgenció
(nosotros) indulgenciamos
(vosotros) indulgenciasteis
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he indulgenciado
(tu) has indulgenciado
(el/ella/Ud.) ha indulgenciado
(nosotros) hemos indulgenciado
(vosotros) habéis indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) han indulgenciado

Pretérito imperfecto
(yo) indulgenciaba
(tu) indulgenciabas
(el/ella/Ud.) indulgenciaba
(nosotros) indulgenciábamos
(vosotros) indulgenciabais
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había indulgenciado
(tu) habías indulgenciado
(el/ella/Ud.) había indulgenciado
(nosotros) habíamos indulgenciado
(vosotros) habíais indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) habían indulgenciado

Pretérito anterior
(yo) hube indulgenciado
(tu) hubiste indulgenciado
(el/ella/Ud.) hubo indulgenciado
(nosotros) hubimos indulgenciado
(vosotros) hubisteis indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron indulgenciado

Futuro simple
(yo) indulgenciaré
(tu) indulgenciarás
(el/ella/Ud.) indulgenciará
(nosotros) indulgenciaremos
(vosotros) indulgenciaréis
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciarán

Futuro compuesto
(yo) habré indulgenciado
(tu) habrás indulgenciado
(el/ella/Ud.) habrá indulgenciado
(nosotros) habremos indulgenciado
(vosotros) habréis indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) habrán indulgenciado

Condicional simple
(yo) indulgenciaría
(tu) indulgenciarías
(el/ella/Ud.) indulgenciaría
(nosotros) indulgenciaríamos
(vosotros) indulgenciaríais
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciarían

Condicional compuesto
(yo) habría indulgenciado
(tu) habrías indulgenciado
(el/ella/Ud.) habría indulgenciado
(nosotros) habríamos indulgenciado
(vosotros) habríais indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) habrían indulgenciado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) indulgencie
(tu) indulgencies
(el/ella/Ud.) indulgencie
(nosotros) indulgenciemos
(vosotros) indulgenciéis
(ellos/ellas/Uds.) indulgencien

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya indulgenciado
(tu) hayas indulgenciado
(el/ella/Ud.) haya indulgenciado
(nosotros) hayamos indulgenciado
(vosotros) hayáis indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) hayan indulgenciado

Pretérito imperfecto I
(yo) indulgenciara
(tu) indulgenciaras
(el/ella/Ud.) indulgenciara
(nosotros) indulgenciáramos
(vosotros) indulgenciarais
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciaran

Pretérito imperfecto II
(yo) indulgenciase
(tu) indulgenciases
(el/ella/Ud.) indulgenciase
(nosotros) indulgenciásemos
(vosotros) indulgenciaseis
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera indulgenciado
(tu) hubieras indulgenciado
(el/ella/Ud.) hubiera indulgenciado
(nosotros) hubiéramos indulgenciado
(vosotros) hubierais indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran indulgenciado

Futuro simple
(yo) indulgenciare
(tu) indulgenciares
(el/ella/Ud.) indulgenciare
(nosotros) indulgenciáremos
(vosotros) indulgenciareis
(ellos/ellas/Uds.) indulgenciaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere indulgenciado
(tu) hubieres indulgenciado
(el/ella/Ud.) hubiere indulgenciado
(nosotros) hubiéremos indulgenciado
(vosotros) hubiereis indulgenciado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren indulgenciado

IMPERATIVO
Presente


indulgencie (el/ella/Ud.)
indulgenciemos (nosotros)
indulgenciad (vosotros)
indulgencien (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar