integrisme
1.
m. REL.
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic quan va desaparéixer l'Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
2.
m. SOCIOL.
Tendència doctrinal i pràctica, de signe agressiu i intransigent, que defén fórmules historicosocials arcaiques.