inventar
1.
a.
v. tr.
Trobar, descobrir, a força d'estudi, d'enginy, alguna cosa nova, no coneguda d'abans.
Ha inventat un nou joc de mans.
b.
haver inventat la pólvora
Creure erròniament haver inventat una cosa nova o extraordinària.
Això és més vell que anar a peu, però ell es pensa que ha inventat la pólvora.
c.
haver inventat la sopa d'all
Presumir d'intel·ligent.
d.
no haver inventat la pólvora
Expressió que s'aplica a una persona d'escàs enginy.
2.
a.
v. tr.
Fabricar mentalment, crear amb la pròpia imaginació.
Anava inventant el conte a mesura que l'explicava.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Presentar com a verdadera, real, alguna cosa que no ho és, fingir.
No li faces cas, ho ha inventat tot.
c.
v. pron.
Sempre s'inventa alguna excusa per justificar-se.