jou
1.
a.
m. AGR.
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro.
b.
m.
[
fig.
]
Allò que subjecta, que priva de llibertat.
c.
m. HIST.
En l'antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dos piques verticals per davall de la qual eren fets passar els enemics vençuts.
d.
posar el jou
Subjugar, sotmetre.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Objecte que pel seu ús o forma recorda el jou.
b.
m.
[
p. anal.
]
Coll o pas entre dos muntanyes.
c.
m.
[
p. anal.
]
CONSTR.
Biga curta que descansa entre dos bigues que li són perpendiculars i que servix per a sostindre una altra biga que no arriba a la paret, o bé una paret.
d.
m.
[
p. anal.
]
MAR.
Peça de fusta que reforça la popa per la part interior del buc.
e.
m.
[
p. anal.
]
Culata.
f.
m.
[
p. anal.
]
LITÚRGIA
Vel posat, en alguns llocs, als cònjuges durant la missa nupcial.
g.
m.
[
p. anal.
]
Fusta col·locada entorn del perol perquè no s'escantelle.