llança (Diccionari)

llança
1. a. f. Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té en la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d'una bandereta, usada especialment per soldats de cavalleria.
b. llança manesa Llança de xicotetes dimensions que es podia brandar amb una sola mà.
c. trencar una llança HIST. Rompre la llança en una topada amb l'adversari en un torneig, una lluita, etc.
d. trencar una llança per (o a favor de , en defensa de , etc.) Eixir en defensa d'algú o d'alguna cosa manifestant-se a favor seu contra els que l'ataquen.
2. m. Soldat armat de llança.
3. f. Peça llarga de fusta unida pel seu extrem inferior al joc de la part de davant d'un carruatge, a cada costat de la qual s'enganxa un cavall, una mula, etc.
4. f. Foguer.

llança (Traducció Valencià-Castellà)

llança f. 1. lanza -la ( m. i f. ).
2. llança manesa lanza de mano.
3. trencar una llança romper una lanza.
4. trencar una llança per (o a favor de, en defensa de, etc. ) romper una lanza (o lanzas ) por (o en favor de ).

Segona persona singular Present Imperatiu del verb llançar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
llançar






Participi
llançat
llançada
llançats
llançades



Gerundi
llançant






INDICATIU
Present
(jo) llance
(tu) llances
(ell/ella/vosté) llança
(nosaltres) llancem
(vosaltres) llanceu
(ells/elles/vostés) llancen

Perfet
(jo) he llançat
(tu) has llançat
(ell/ella/vosté) ha llançat
(nosaltres) hem llançat
(vosaltres) heu llançat
(ells/elles/vostés) han llançat

Passat simple
(jo) llancí
(tu) llançares
(ell/ella/vosté) llançà
(nosaltres) llançàrem
(vosaltres) llançàreu
(ells/elles/vostés) llançaren

Passat perifràstic
(jo) vaig llançar
(tu) vas (o vares) llançar
(ell/ella/vosté) va llançar
(nosaltres) vam (o vàrem) llançar
(vosaltres) vau (o vàreu) llançar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) llançar

Imperfet
(jo) llançava
(tu) llançaves
(ell/ella/vosté) llançava
(nosaltres) llançàvem
(vosaltres) llançàveu
(ells/elles/vostés) llançaven

Plusquamperfet
(jo) havia llançat
(tu) havies llançat
(ell/ella/vosté) havia llançat
(nosaltres) havíem llançat
(vosaltres) havíeu llançat
(ells/elles/vostés) havien llançat

Passat anterior
(jo) haguí llançat
(tu) hagueres llançat
(ell/ella/vosté) hagué llançat
(nosaltres) haguérem llançat
(vosaltres) haguéreu llançat
(ells/elles/vostés) hagueren llançat

Futur
(jo) llançaré
(tu) llançaràs
(ell/ella/vosté) llançarà
(nosaltres) llançarem
(vosaltres) llançaren
(ells/elles/vostés) llançaran

Futur perfet
(jo) hauré llançat
(tu) hauràs llançat
(ell/ella/vosté) haurà llançat
(nosaltres) haurem llançat
(vosaltres) haureu llançat
(ells/elles/vostés) hauran llançat

Condicional
(jo) llançaria
(tu) llançaries
(ell/ella/vosté) llançaria
(nosaltres) llançaríem
(vosaltres) llançaríeu
(ells/elles/vostés) llançarien

Condicional perfet
(jo) hauria llançat
(tu) hauries llançat
(ell/ella/vosté) hauria llançat
(nosaltres) hauríem llançat
(vosaltres) hauríeu llançat
(ells/elles/vostés) haurien llançat

SUBJUNTIU
Present
(jo) llance
(tu) llances
(ell/ella/vosté) llance
(nosaltres) llancem
(vosaltres) llanceu
(ells/elles/vostés) llancen

Perfet
(jo) haja llançat
(tu) hages llançat
(ell/ella/vosté) haja llançat
(nosaltres) hàgem llançat
(vosaltres) hàgeu llançat
(ells/elles/vostés) hagen llançat

Imperfet
(jo) llançara
(tu) llançares
(ell/ella/vosté) llançara
(nosaltres) llançàrem
(vosaltres) llançàreu
(ells/elles/vostés) llançaren

Plusquamperfet
(jo) haguera llançat
(tu) hagueres llançat
(ell/ella/vosté) haguera llançat
(nosaltres) haguérem llançat
(vosaltres) haguéreu llançat
(ells/elles/vostés) hagueren llançat

IMPERATIU
Present

llança (tu)
llance (ell/ella/vosté)
llancem (nosaltres)
llanceu (vosaltres)
llancen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar