llebre
1.
a.
f. ZOOL.
Gènere de mamífers rosegadors de l'orde dels lagomorfs i de la família dels lepòrids
(Lepus sp),
que tenen les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la correguda i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre; entre els quals destaca: la
llebre comuna
(Lepus europaeus),
la
llebre de les neus
o
llebre muntanyesa
(Lepus timidus),
la
llebre polar
(Lepus articus),
la
llebre americana
(Lepus americanus)
i la
llebre californiana
(Lepus californianus)
.
b.
llebre de la Patagònia
ZOOL.
Mara.
c.
llebre de mar
ZOOL.
Mol·lusc de l'orde dels tectibranquis i de la família dels aplísids
(Aplysia punctata),
de color marró amb taques blanques, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que cobrixen este i la conquilla. Molt paregudes, encara que més grans, són la
llebre de mar negra
(Aplysia limacina)
i la
llebre de mar bruna
(Aplysia depilans)
.
2.
f.
[
p. anal.
]
Corre com una llebre. És més poregós que una llebre. Dorm amb els ulls oberts, com les llebres. És llesta com una llebre.
3.
alçar la llebre
Promoure, fer notar alguna cosa, donant lloc que algú altre puga aprofitar-se'n.
4.
saber on jau la llebre
Ser llest.
5.
saltar la llebre
Descobrir-se un secret.