mantindre
1.
a.
v. tr.
Fer que (alguna cosa) romanga en un estat determinat, no s'altere, no s'extingisca, etc.
Mantindre la frescor, la joventut, el foc. Mantindre viu el record. Mantindre el silenci.
b.
v. pron.
Hui es mantenen poques tradicions.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
Les pastilles el van mantindre despert.
d.
v. pron.
[
p. ext.
]
Mantindre's jove, fort, actiu.
2.
a.
v. tr.
Fer certa acció o tindre certa actitud amb continuïtat.
Mantindre correspondència amb algú. No és capaç de mantindre una conversació civilitzadament.
b.
v. pron.
Es mantingué ferm en la seua decisió.
c.
v. tr.
Afirmar amb persistència.
Galileu mantenia que la Terra girava al voltant del Sol.
d.
mantindre la paraula
Complir la paraula donada.
e.
mantindre un secret
No divulgar un secret.
3.
a.
v. tr.
[
esp.
]
Donar (a algú) els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments, els vestits, etc., que li calguen.
Havia de mantindre un espòs i quatre fills.
b.
v. pron.
Es manté d'aliments vegetarians.