marxa
1.
a.
f.
Acció de marxar un conjunt de persones, moviment amb què caminen amb un cert pas, un cert orde.
b.
f. MIL.
Moviments de les tropes per a traslladar-se des d'un punt a un altre.
c.
f. MIL.
Etapa.
d.
f.
Estil o manera de caminar.
e.
a marxes forçades
Fent més camí, en un determinat temps, del que s'acostuma a fer en les marxes, o fent jornades de marxa més llargues de les habituals.
f.
anar a tota marxa
Anar molt de pressa.
g.
en marxa
En curs d'acció.
h.
en marxa
Caminant.
i.
forçar la marxa
Accelerar.
Els excursionistes forçaven la marxa per a arribar al refugi abans que es fera fosc.
j.
marxa a cavall
ESPORT
Excursió organitzada que consistix a seguir a cavall un recorregut determinat prèviament.
k.
marxa atlètica
ESPORT
Modalitat de l'atletisme consistent a marxar a pas lleuger, de tal manera que un peu o altre estiga sempre en contacte amb el sòl.
l.
obrir la marxa
Ser el primer o dels primers en una desfilada.
m.
posar en marxa
Fer funcionar.
n.
posar en marxa
Començar.
o.
sobre la marxa
A mesura que es va fent alguna cosa, sobre el terreny.
p.
tancar
(o
cloure
)
la marxa
Ser l'últim o dels últims en una desfilada.
2.
a.
f.
[
p. ext.
]
Acció de marxar, d'anar, un vehicle o una màquina.
Ha interromput la marxa del cotxe.
b.
f.
[
p. ext.
i
fig.
]
Açò perjudicarà la bona marxa dels negocis.
c.
f.
Ritme o velocitat amb què es mou o funciona un vehicle, una màquina, etc.
d.
f. AUT.
Cada una de les relacions fixes entre les velocitats dels arbres primari i secundari d'un canvi de marxes.
e.
fer marxa arrere
No mantindre, algú, les seues pretensions o intencions, bé renunciant-hi bé rectificant-les, moderant-les.
f.
marxa directa
AUT.
Marxa que transmet a l'arbre secundari la mateixa velocitat del primari.
3.
f.
[
p. ext.
]
Acció de partir d'un lloc.
La marxa serà demà de matí.
4.
f.
[
pop.
]
Diversió, animació.
5.
f. MÚS.
Peça musical de ritme marcat, destinat a regular el pas d'una persona o un grup.