menar (Diccionari)

menar
1. a. v. tr. Conduir o portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal. Mena el bestiar a beure. Menar una grua. Menar un camió. Menar una associació. El nostre grup menava la manifestació. Anirem pel carrer que ens mena a la mar. No sap menar un debat. Seguix el seu cotxe, ells ens menaran al lloc.
b. v. tr. abs. Este camí mena al poble.
c. v. tr. [ fig. ] Portar a tal o tal conseqüència. On menaren les negociacions?
2. v. pron. Emportar-se.
3. v. tr. Treballar terres alienes.
4. menar pressa (a algú) Encomanar-li que faça alguna cosa de pressa.

menar (Traducció Valencià-Castellà)

menar v. tr. 1. traer -ra ( v. tr. i pron. ), aballar.
2. menar pressa meter (o dar ) prisa.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb menar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
menar






Participi
menat
menada
menats
menades



Gerundi
menant






INDICATIU
Present
(jo) mene
(tu) menes
(ell/ella/vosté) mena
(nosaltres) menem
(vosaltres) meneu
(ells/elles/vostés) menen

Perfet
(jo) he menat
(tu) has menat
(ell/ella/vosté) ha menat
(nosaltres) hem menat
(vosaltres) heu menat
(ells/elles/vostés) han menat

Passat simple
(jo) mení
(tu) menares
(ell/ella/vosté) menà
(nosaltres) menàrem
(vosaltres) menàreu
(ells/elles/vostés) menaren

Passat perifràstic
(jo) vaig menar
(tu) vas (o vares) menar
(ell/ella/vosté) va menar
(nosaltres) vam (o vàrem) menar
(vosaltres) vau (o vàreu) menar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) menar

Imperfet
(jo) menava
(tu) menaves
(ell/ella/vosté) menava
(nosaltres) menàvem
(vosaltres) menàveu
(ells/elles/vostés) menaven

Plusquamperfet
(jo) havia menat
(tu) havies menat
(ell/ella/vosté) havia menat
(nosaltres) havíem menat
(vosaltres) havíeu menat
(ells/elles/vostés) havien menat

Passat anterior
(jo) haguí menat
(tu) hagueres menat
(ell/ella/vosté) hagué menat
(nosaltres) haguérem menat
(vosaltres) haguéreu menat
(ells/elles/vostés) hagueren menat

Futur
(jo) menaré
(tu) menaràs
(ell/ella/vosté) menarà
(nosaltres) menarem
(vosaltres) menareu
(ells/elles/vostés) menaran

Futur perfet
(jo) hauré menat
(tu) hauràs menat
(ell/ella/vosté) haurà menat
(nosaltres) haurem menat
(vosaltres) haureu menat
(ells/elles/vostés) hauran menat

Condicional
(jo) menaria
(tu) menaries
(ell/ella/vosté) menaria
(nosaltres) menaríem
(vosaltres) menaríeu
(ells/elles/vostés) menarien

Condicional perfet
(jo) hauria menat
(tu) hauries menat
(ell/ella/vosté) hauria menat
(nosaltres) hauríem menat
(vosaltres) hauríeu menat
(ells/elles/vostés) haurien menat

SUBJUNTIU
Present
(jo) mene
(tu) menes
(ell/ella/vosté) mene
(nosaltres) menem
(vosaltres) meneu
(ells/elles/vostés) menen

Perfet
(jo) haja menat
(tu) hages menat
(ell/ella/vosté) haja menat
(nosaltres) hàgem menat
(vosaltres) hàgeu menat
(ells/elles/vostés) hagen menat

Imperfet
(jo) menara
(tu) menares
(ell/ella/vosté) menara
(nosaltres) menàrem
(vosaltres) menàreu
(ells/elles/vostés) menaren

Plusquamperfet
(jo) haguera menat
(tu) hagueres menat
(ell/ella/vosté) haguera menat
(nosaltres) haguérem menat
(vosaltres) haguéreu menat
(ells/elles/vostés) hagueren menat

IMPERATIU
Present

mena (tu)
mene (ell/ella/vosté)
menem (nosaltres)
meneu (vosaltres)
menen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar