{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
oretà (Diccionari)
oretà -ana
1.
adj.
Relatiu o pertanyent als oretans.
2.
m.
i
f. HIST.
Individu d'un antic poble preromà que habitava a les conques altes del Segura i del Guadalquivir.
oretà (Traducció Valencià-Castellà)
oretà -ana
adj.
oretano -na.
Et pot interessar
capbreu
catarobio
coleòptil
constrényer
ctònic
desensucrar
directoral
escletxa
especiació
eterización
faldamenta
fueguecillo
idílico
inculte
mondoguero
municipalista
ródico
transfundir
vocalisme
zarceño