ortiga (Diccionari)

ortiga
1. a. f. BOT. Gènere d'herbes anuals o perennes de la família de les urticàcies (Urtica sp), de fulles oposades, flors unisexuals tetràmeres i fruits en aqueni; entre les quals cal destacar l' ortiga balera (o de pilotes ) (Urtica pilulifera), l' ortiga gran (Urtica dioica) i l' ortiga xicoteta (Urtica urens).
b. ortiga morta BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lamium album), de fulles ovades, molt semblants a les de l'ortiga, i flors blanques o de color púrpura.
2. ortiga verda ZOOL. Cnidari de la subclasse dels antozous de l'orde dels actiniaris (Actinia cari), molt semblant a la tomaca de mar, però amb una coloració normalment verda.

ortiga (Traducció Valencià-Castellà)

ortiga f. ortiga, chichicaste ( m. ).

ortiga (Traducció Castellà-Valencià)

ortiga f. 1. ortiga.
2. ortiga de mar acàlef.
3. ortiga de pelotillas ortiga balera.
4. ortiga menor ortiga menuda.
5. ortiga muerta ortiga morta.
6. ser (alguien) como unas ortigas com un gat vell, com una gatosa.

Et pot interessar