ostracisme
1.
m. HIST.
En l'antiga Atenes
[endash]
i a les ciutats que imitaven la seua constitució
[endash]
, juí i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva.
2.
m.
Allunyament forçat d'algú, ocasionat per un trastorn polític, per haver caigut en desgràcia, etc.