pena (Diccionari)

pena 1
1. a. f. Sofriment, dany, que es fa patir al qui ha comés un delicte, una falta. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva.
b. f. DRET Efecte jurídic, degut a la comissió d'un delicte, entés com a expiació o retribució.
c. f. REL. Castic reservat als pecadors.
d. ànima en pena REL. Ànima que sofrix les penes de l'infern o del purgatori.
e. paréixer una ànima en pena Tindre un aspecte trist, abatut.
f. pena corporal DRET Castic, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
g. pena de mort (o pena capital ) DRET Pena màxima dins qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
h. pena eterna REL. Infern, que inclou la pena de dany i la pena de sentit.
i. pena temporal REL. Dolor o sofriment de duració limitada, sofrit com a expiació del pecat, en esta vida o en l'altra.
j. sense pena ni glòria Inconscient.
k. sense pena ni glòria Indiferent, mediocre.
l. última pena Pena de mort. Va ser condemnat a l'última pena.
2. a. f. Dolor, angoixa, morals que provenen de l'ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de vore'l tan abatut. És una pena que siga tan gandul. Això em fa estar en pena.
b. fer pena Ser llastimós.
c. traure (algú) de pena Deslliurar-lo d'una preocupació, una inquietud, etc.
d. traure el ventre de pena Refer-se econòmicament.
3. a. f. Esforç que costa de fer. Doneu-vos pena, treballeu. Pren-te la pena de llegir-lo i voràs com t'agradarà.
b. a males penes Penosament. Han aconseguit el seu objectiu a males penes.
c. amb penes i treballs Penosament. Amb penes i treballs vam reeixir.
d. haver-hi pena de la vida (en alguna cosa) Comportar dificultat o perill, una acció.
e. pagar (o valdre ) la pena Compensar l'esforç. No val la pena anar al cine.
f. pagar la pena Complir la condemna.
g. sense pena ni glòria Sense haver despertat gens d'interés.
4. a males penes Amb dificultat, amb penes i treballs. Després de l'accident a males penes pot caminar.
5. a penes Quasi no. A penes m'ha mirat.
6. a penes De seguida que. A penes havia eixit de casa es va posar a ploure.
7. donar pena Fer mal (dolor físic). Fa uns dies que la cama em dóna pena.
8. donar pena Molestar. Corre la cortina, que el sol em dóna pena.

pena (Traducció Valencià-Castellà)

pena f. 1. cuita, pena ( m. ), afán, agrazón, agraz, tósigo.
2. a males penes a duras, o malas, penas.
3. a penes a penas, apenas.
4. amb penes i treballs a duras penas.
5. ànima en pena alma en pena, ánima del purgatorio, alma en pena, ánima del purgatorio.
6. donar pena molestar.
7. fer pena dar lástima.
8. haver-hi pena de la vida
9. pagar (o valdre ) la pena valer (o merecer ) la pena (alguna cosa).
10. pagar la pena cumplir condena.
11. paréixer una ànima en pena parecer un alma en pena.
12. pena corporal pena corporal, pena corporal.
13. pena de mort (o pena capital ) pena de muerte (o pena capital ).
14. pena eterna pena eterna.
15. pena temporal pena temporal.
16. sense pena ni glòria sin pena ni gloria.
17. traure (algú) sacar de madre (o de quicio , o de sus casillas ) (a uno); levantar el espíritu (o el ánimo ) a alguien; sacar de madre (o de quicio , o de sus casillas ) (a uno); levantar el espíritu (o el ánimo ) a alguien.
18. traure el ventre de pena
19. última pena pena capital.

pena (Traducció Castellà-Valencià)

pena f. 1. pena.
2. ¡qué pena! quina llàstima! (o simplement llàstima! ).
3. a duras (graves, o malas) penas amb prou faenes.
4. a duras penas amb prou faenes, amb penes i treballs.
5. a duras, o malas, penas a males penes.
6. a penas a penes.
7. apenas amb prou faenes, tot just, a penes.
8. bajo pena de sota pena de.
9. causar (o dar ) pena fer pena (o llàstima ).
10. con pena amb pena.
11. da pena verlo fa pena de vore'l.
12. hecho una pena fet una llàstima.
13. pasar (uno) las penas del purgatorio arrossegar la cadena.
14. pena aflictiva pena aflictiva.
15. pena capital pena capital, última pena.
16. pena corporal pena corporal.
17. pena de daño pena de dany.
18. pena de muerte (o pena capital ) pena de mort (o pena capital ).
19. pena eterna pena eterna.
20. pena temporal pena temporal.
21. ser de pena ?
22. ser una pena ser llàstima, ser lamentable.
23. sin pena ni gloria estar (algú) com el burro de Victòria, sense pena ni glòria; sense pena ni glòria.
24. valer (o merecer ) la pena (alguna cosa) pagar (o valdre ) la pena.
25. valer la pena valdre les cerques.
26. valer la pena (alguna cosa) valdre la pena.

peña (Traducció Castellà-Valencià)

peña f. 1. penya.
2. ser una peña tindre un cor dur.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb penar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
penar






Participi
penat
penada
penats
penades



Gerundi
penant






INDICATIU
Present
(jo) pene
(tu) penes
(ell/ella/vosté) pena
(nosaltres) penem
(vosaltres) peneu
(ells/elles/vostés) penen

Perfet
(jo) he penat
(tu) has penat
(ell/ella/vosté) ha penat
(nosaltres) hem penat
(vosaltres) heu penat
(ells/elles/vostés) han penat

Passat simple
(jo) pení
(tu) penares
(ell/ella/vosté) penà
(nosaltres) penàrem
(vosaltres) penàreu
(ells/elles/vostés) penaren

Passat perifràstic
(jo) vaig penar
(tu) vas (o vares) penar
(ell/ella/vosté) va penar
(nosaltres) vam (o vàrem) penar
(vosaltres) vau (o vàreu) penar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) penar

Imperfet
(jo) penava
(tu) penaves
(ell/ella/vosté) penava
(nosaltres) penàvem
(vosaltres) penàveu
(ells/elles/vostés) penaven

Plusquamperfet
(jo) havia penat
(tu) havies penat
(ell/ella/vosté) havia penat
(nosaltres) havíem penat
(vosaltres) havíeu penat
(ells/elles/vostés) havien penat

Passat anterior
(jo) haguí penat
(tu) hagueres penat
(ell/ella/vosté) hagué penat
(nosaltres) haguérem penat
(vosaltres) haguéreu penat
(ells/elles/vostés) hagueren penat

Futur
(jo) penaré
(tu) penaràs
(ell/ella/vosté) penarà
(nosaltres) penarem
(vosaltres) penareu
(ells/elles/vostés) penaran

Futur perfet
(jo) hauré penat
(tu) hauràs penat
(ell/ella/vosté) haurà penat
(nosaltres) haurem penat
(vosaltres) haureu penat
(ells/elles/vostés) hauran penat

Condicional
(jo) penaria
(tu) penaries
(ell/ella/vosté) penaria
(nosaltres) penaríem
(vosaltres) penaríeu
(ells/elles/vostés) penarien

Condicional perfet
(jo) hauria penat
(tu) hauries penat
(ell/ella/vosté) hauria penat
(nosaltres) hauríem penat
(vosaltres) hauríeu penat
(ells/elles/vostés) haurien penat

SUBJUNTIU
Present
(jo) pene
(tu) penes
(ell/ella/vosté) pene
(nosaltres) penem
(vosaltres) peneu
(ells/elles/vostés) penen

Perfet
(jo) haja penat
(tu) hages penat
(ell/ella/vosté) haja penat
(nosaltres) hàgem penat
(vosaltres) hàgeu penat
(ells/elles/vostés) hagen penat

Imperfet
(jo) penara
(tu) penares
(ell/ella/vosté) penara
(nosaltres) penàrem
(vosaltres) penàreu
(ells/elles/vostés) penaren

Plusquamperfet
(jo) haguera penat
(tu) hagueres penat
(ell/ella/vosté) haguera penat
(nosaltres) haguérem penat
(vosaltres) haguéreu penat
(ells/elles/vostés) hagueren penat

IMPERATIU
Present

pena (tu)
pene (ell/ella/vosté)
penem (nosaltres)
peneu (vosaltres)
penen (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb penar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
penar






Participio
penado
penada
penados
penadas



Gerundio
penando






INDICATIVO
Presente
(yo) peno
(tu) penas
(el/ella/Ud.) pena
(nosotros) penamos
(vosotros) penáis
(ellos/ellas/Uds.) penan

Pretérito perfecto simple
(yo) pené
(tu) penaste
(el/ella/Ud.) penó
(nosotros) penamos
(vosotros) penasteis
(ellos/ellas/Uds.) penaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he penado
(tu) has penado
(el/ella/Ud.) ha penado
(nosotros) hemos penado
(vosotros) habéis penado
(ellos/ellas/Uds.) han penado

Pretérito imperfecto
(yo) penaba
(tu) penabas
(el/ella/Ud.) penaba
(nosotros) penábamos
(vosotros) penabais
(ellos/ellas/Uds.) penaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había penado
(tu) habías penado
(el/ella/Ud.) había penado
(nosotros) habíamos penado
(vosotros) habíais penado
(ellos/ellas/Uds.) habían penado

Pretérito anterior
(yo) hube penado
(tu) hubiste penado
(el/ella/Ud.) hubo penado
(nosotros) hubimos penado
(vosotros) hubisteis penado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron penado

Futuro simple
(yo) penaré
(tu) penarás
(el/ella/Ud.) penará
(nosotros) penaremos
(vosotros) penaréis
(ellos/ellas/Uds.) penarán

Futuro compuesto
(yo) habré penado
(tu) habrás penado
(el/ella/Ud.) habrá penado
(nosotros) habremos penado
(vosotros) habréis penado
(ellos/ellas/Uds.) habrán penado

Condicional simple
(yo) penaría
(tu) penarías
(el/ella/Ud.) penaría
(nosotros) penaríamos
(vosotros) penaríais
(ellos/ellas/Uds.) penarían

Condicional compuesto
(yo) habría penado
(tu) habrías penado
(el/ella/Ud.) habría penado
(nosotros) habríamos penado
(vosotros) habríais penado
(ellos/ellas/Uds.) habrían penado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) pene
(tu) penes
(el/ella/Ud.) pene
(nosotros) penemos
(vosotros) penéis
(ellos/ellas/Uds.) penen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya penado
(tu) hayas penado
(el/ella/Ud.) haya penado
(nosotros) hayamos penado
(vosotros) hayáis penado
(ellos/ellas/Uds.) hayan penado

Pretérito imperfecto I
(yo) penara
(tu) penaras
(el/ella/Ud.) penara
(nosotros) penáramos
(vosotros) penarais
(ellos/ellas/Uds.) penaran

Pretérito imperfecto II
(yo) penase
(tu) penases
(el/ella/Ud.) penase
(nosotros) penásemos
(vosotros) penaseis
(ellos/ellas/Uds.) penasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera penado
(tu) hubieras penado
(el/ella/Ud.) hubiera penado
(nosotros) hubiéramos penado
(vosotros) hubierais penado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran penado

Futuro simple
(yo) penare
(tu) penares
(el/ella/Ud.) penare
(nosotros) penáremos
(vosotros) penareis
(ellos/ellas/Uds.) penaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere penado
(tu) hubieres penado
(el/ella/Ud.) hubiere penado
(nosotros) hubiéremos penado
(vosotros) hubiereis penado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren penado

IMPERATIVO
Presente


pene (el/ella/Ud.)
penemos (nosotros)
penad (vosotros)
penen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar