perseguir
1.
a.
v. tr.
Seguir algú que fuig per a aconseguir-lo, d'agarrar-lo.
Els guardes el van perseguir, però ell va aconseguir fer-se escàpol.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Anar darrere d'algú per obtindre alguna cosa.
Em perseguix a totes hores: no puc desempallegar-me'n.
c.
v. tr. DRET
Procedir judicialment contra alguna persona per fer-la comparéixer davant dels tribunals.
d.
v. tr. HIST./REL.
Infligir penes als adeptes d'una creença, religió, opinió, etc.
2.
v. tr.
[
fig.
]
Treballar assíduament per aconseguir alguna cosa.
Perseguir la realització d'un projecte. Perseguir la glòria.