pou
1.
a.
m. CONSTR./GEOL.
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Eixugar, escurar, el pou. Traure aigua del pou.
b.
m. CONSTR./GEOL.
En un avenc, cavitat vertical.
c.
fer
(un)
pou
Estar parlant dos o més persones durant prou de temps.
d.
pou de remeis
Expressió que s'aplica a la persona que es medica molt.
e.
ser
(una cosa)
en el fons del pou
Estar molt amagada.
La veritat és en el fons d'un pou.
f.
ser un pou de ciència
Ser molt erudit, molt savi.
g.
ser un pou de
['<-->85]
Abundar en alguna particularitat.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Excavació, generalment vertical i profunda, practicada en el sòl amb una finalitat diferent de la de trobar aigua.
Pou de petroli.
b.
m.
[
p. ext.
]
MIN.
Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dos galeries per a permetre l'extracció de mineral i el pas d'una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc.
c.
pou de fonamentació
CONSTR.
Cada una de les excavacions fetes en terrenys esllavissadissos fins a trobar una capa ferma damunt la qual es fan descansar els fonaments d'una construcció.
d.
pou del gel
(o
del glaç
, o
de la neu
)
Pou excavat per emmagatzemar-hi gel o neu de les glaceres.
e.
pou mort
(o
cec
, o
negre
, o
sec
)
Excavació subterrània revestida d'obra de fàbrica impermeable, feta per arreplegar les aigües residuals de les cases quan no existixen clavegueres.
3.
m. FÍS.
En electrostàtica, cos carregat negativament, generalment d'aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp.
4.
a.
m. MAR.
Part de la bodega d'una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.
b.
m. MAR.
Distància entre el cantell de la borda i la coberta superior, en les embarcacions que no tenen combés.
5.
m. MAR./PESCA
Depòsit d'algunes barques de pesca per a conservar-hi el peix viu.