pretendre (Diccionari)

pretendre
1. a. v. tr. Perseguir la consecució d'una cosa a la qual es creu tindre dret o a la qual s'aspira. El príncep pretenia la corona de França. Pretenia casar-se amb la filla de l'amo.
b. v. tr. Voler que alguna cosa siga reconeguda com a certa. Pretenia que només ell tenia raó.
2. v. intr. Aspirar a l'obtenció d'alguna cosa, desitjar-la. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d'una xica rica.

pretendre (Traducció Valencià-Castellà)

pretendre v. tr. pretender.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb pretendre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
pretendre






Participi
pretés (o pretès)
pretesa
pretesos
preteses



Gerundi
pretenent






INDICATIU
Present
(jo) pretenc
(tu) pretens
(ell/ella/vosté) pretén
(nosaltres) pretenem
(vosaltres) preteneu
(ells/elles/vostés) pretenen

Perfet
(jo) he pretés (o hès) pretés
(tu) has pretés
(ell/ella/vosté) ha pretés
(nosaltres) hem pretés
(vosaltres) heu pretés
(ells/elles/vostés) han pretés

Passat simple
(jo) pretenguí
(tu) pretengueres
(ell/ella/vosté) pretengué
(nosaltres) pretenguérem
(vosaltres) pretenguéreu
(ells/elles/vostés) pretengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig pretendre
(tu) vas (o vares) pretendre
(ell/ella/vosté) va pretendre
(nosaltres) vam (o vàrem) pretendre
(vosaltres) vau (o vàreu) pretendre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) pretendre

Imperfet
(jo) pretenia
(tu) pretenies
(ell/ella/vosté) pretenia
(nosaltres) preteníem
(vosaltres) preteníeu
(ells/elles/vostés) pretenien

Plusquamperfet
(jo) havia pretés (o hès) pretés
(tu) havies pretés
(ell/ella/vosté) havia pretés
(nosaltres) havíem pretés
(vosaltres) havíeu pretés
(ells/elles/vostés) havien pretés

Passat anterior
(jo) haguí pretés (o hès) pretés
(tu) hagueres pretés
(ell/ella/vosté) hagué pretés
(nosaltres) haguérem pretés
(vosaltres) haguéreu pretés
(ells/elles/vostés) hagueren pretés

Futur
(jo) pretendré
(tu) pretendràs
(ell/ella/vosté) pretendrà
(nosaltres) pretendrem
(vosaltres) pretendreu
(ells/elles/vostés) pretendran

Futur perfet
(jo) hauré pretés (o hès) pretés
(tu) hauràs pretés
(ell/ella/vosté) haurà pretés
(nosaltres) haurem pretés
(vosaltres) haureu pretés
(ells/elles/vostés) hauran pretés

Condicional
(jo) pretendria
(tu) pretendries
(ell/ella/vosté) pretendria
(nosaltres) pretendríem
(vosaltres) pretendríeu
(ells/elles/vostés) pretendrien

Condicional perfet
(jo) hauria pretés (o hès) pretés
(tu) hauries pretés
(ell/ella/vosté) hauria pretés
(nosaltres) hauríem pretés
(vosaltres) hauríeu pretés
(ells/elles/vostés) haurien pretés

SUBJUNTIU
Present
(jo) pretenga
(tu) pretengues
(ell/ella/vosté) pretenga
(nosaltres) pretenguem
(vosaltres) pretengueu
(ells/elles/vostés) pretenguen

Perfet
(jo) haja pretés (o hès) pretés
(tu) hages pretés
(ell/ella/vosté) haja pretés
(nosaltres) hàgem pretés
(vosaltres) hàgeu pretés
(ells/elles/vostés) hagen pretés

Imperfet
(jo) pretenguera
(tu) pretengueres
(ell/ella/vosté) pretenguera
(nosaltres) pretenguérem
(vosaltres) pretenguéreu
(ells/elles/vostés) pretengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera pretés (o hès) pretés
(tu) hagueres pretés
(ell/ella/vosté) haguera pretés
(nosaltres) haguérem pretés
(vosaltres) haguéreu pretés
(ells/elles/vostés) hagueren pretés

IMPERATIU
Present


pretenga (ell/ella/vosté)
pretenguem (nosaltres)
preteneu (vosaltres)
pretenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar