proposició (Diccionari)

proposició
1. a. f. Acció o efecte de proposar 1.
b. proposició de llei DRET Text que conté prescripcions normatives presentat al parlament pels òrgans titulars de la facultat legislativa amb exclusió del govern.
2. a. f. Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.
b. f. MAT. Enunciat d'un teorema que s'ha de demostrar.
c. proposició de fe TEOL. Veritat de fe.
3. a. f. FILOS./LÒG. En la lògica tradicional, contingut lògic del juí, de l'acte per mitjà del qual s'afirma o es nega quelcom (predicat) d'alguna cosa (subjecte).
b. proposició alternativa FILOS./LÒG. Proposició que expressa dos afirmacions l'una de les quals exclou l'altra.
c. proposició assertòria FILOS./LÒG. Proposició en què s'afirma un fet, però no la seua necessitat.
d. proposició directa FILOS./LÒG. Tota proposició considerada per oposició a la proposició inversa, que és la que resulta de la inversió dels seus termes.
e. proposició subalterna FILOS./LÒG. Proposició que té la mateixa qualitat i els mateixos termes d'una universal de la qual és considerada com una conseqüència immediata.
f. proposició universal FILOS./LÒG. Proposició en què l'atribut convé a la totalitat del subjecte.
4. a. f. GRAM. Oració, frase.
b. proposició disjuntiva GRAM. Proposició integrada per dos períodes que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
c. proposició causal GRAM. Proposició que, introduïda per una conjunció causal, expressa una circumstància de causa respecte a la significació principal de la qual depén.
d. proposició concessiva GRAM. Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d'alguna manera a la de la principal, però que en definitiva la referma: encara que siga car, ho comprarem.
e. proposició condicional GRAM. Proposició subordinada que indica una condició respecte a una altra. Si fa bon temps, demà anirem d'excursió.
f. proposició conjuntiva GRAM. Proposició de relatiu.
g. proposició consecutiva GRAM. De dos proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l'altra.
h. proposició enunciativa GRAM. Proposició que expressa un juí, afirmatiu o negatiu.
i. proposició negativa GRAM. Proposició que conté negació.
j. proposició subordinada causal GRAM. Proposició causal.
5. f. LIT. Part del discurs en la qual l'orador enuncia la matèria de què vol tractar.
6. f. REL. Ofrena.

proposició (Traducció Valencià-Castellà)

proposició f. 1. proposición.
2. proposició alternativa proposición alternativa.
3. proposició assertòria proposición asertoria.
4. proposició causal proposición causal.
5. proposició concessiva proposición concesiva.
6. proposició condicional proposición condicional.
7. proposició conjuntiva proposición conjuntiva.
8. proposició consecutiva proposición consecutiva.
9. proposició de fe proposición de fe.
10. proposició de llei proposición de ley.
11. proposició directa proposición directa.
12. proposició disjuntiva proposición disyuntiva.
13. proposició enunciativa proposición enunciativa.
14. proposició negativa proposición negativa.
15. proposició subalterna proposición subalterna.
16. proposició subordinada causal proposición subordinada causal.
17. proposició universal proposición universal.

Et pot interessar