puf (Diccionari)

puf
1. a. m. Onomatopeia que imita el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
b. m. Este soroll.
2. m. MOBIL. Espècie de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuiro, etc.

puf (Traducció Valencià-Castellà)

puf m. puf, pluf ( interj. ).

puf (Traducció Castellà-Valencià)

puf m. puf.

Et pot interessar